FAPAC

La FaPaC alerta que la segregació encalla el conjunt del sistema

La FaPaC ha reclamat, en roda de premsa, acabar amb les escoles segregades si Catalunya vol assolir una educació de màxima qualitat. Recloure uns 200.000 alumnes en "centres de màxima complexitat" encalla el conjunt del sistema educatiu. 
 
 
COMUNICAT DE PREMSA  
 
 
La FaPaC reclama acabar amb les escoles segregades si Catalunya vol assolir una educació de màxima qualitat 
 
  • L'entitat alerta que la decisió de recloure uns 200.000 alumnes en “centres de màxima complexitat” encalla el conjunt del sistema.
 
Barcelona, 27 de juny de 2017
 
La Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC) reclama al departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i al conjunt de la societat catalana resoldre la situació dels 200.000 alumnes en centres considerats “d’alta” i “de màxima complexitat” que hi ha arreu de Catalunya. L’entitat, que aplega més de 2.200 AMPAs d’arreu de Catalunya i que representa més de 400.000 famílies, considera que el model vigent és el que impedeix al conjunt d’escoles del país d’assolir les màximes quotes d’excel·lència educativa, en tant que cada cop es tendeix més a un model conformat per unes escoles “d’iguals” que impedeixen cap intercanvi d’experiències ni confrontació d’idees, eines clau per assolir l’excel·lència formativa.
 
Així ho han explicat aquest dimarts en roda de premsa dos representants d’AMPA de centres considerats “de màxima complexitat”, Maria José Morillas i David Mallafré. Del març ençà, per iniciativa d’una escola d’Igualada, l’entitat ha promogut tot un seguit de trobades d’AMPA de centres d’aquestes característiques d’arreu del país, i ara que s’acaba el curs escolar ha volgut fer una crida pública. “Massa sovint les famílies d’aquests centres no tenim veu, i aquesta realitat queda oculta a l’opinió pública. Això s’ha acabat”, ha sentenciat Morillas.
 
“Com a societat tenim dues opcions: la primera, reconèixer que tenim un sistema que segrega una part de la població ja des dels 3 anys, i tenir clar que volem que continuï així, perquè permet que els Marcs, els Àlexs, les Martines i les Júlies no es barregin amb ‘l’altre’, -amb el pobre, amb el nouvingut, amb el d’ètnia gitana...-. O bé tenim una segona opció, que és la  d’emprendre mesures valentes que posin fi a aquest sistema. 
 
Si la societat pensa que ja estem bé així, des de la FAPAC com a mínim reclamem que es destinin molts més recursos a aquests 200.000 nens i nenes ‘de màxima complexitat’. I esperem que, quan siguin adults, puguin arribar a sentir-se part d’aquesta societat que els ha mantingut apartats. Però des de l’entitat apostem decididament per la segona via, com la clau de volta definitiva per millorar el conjunt del sistema educatiu català. Perquè en el model actual d’escoles segregades per raó socioeconòmica, en què hi ha uns centres en què tots els infants provenen de famílies amb més elevat capital instructiu i econòmic i que poden accedir al lleure educatiu els caps de setmana, i d’altres centres en què tots els infants amb prou feines coneixen la realitat que hi ha més enllà del barri, és el que contribueix a bloquejar el conjunt del sistema”, ha explicat Mallafré.
 
CATALUNYA CENTRAL
A la Catalunya Central hi ha 18 centres considerats “de màxima complexitat”: 3 a l’Anoia (2 escoles i 1 institut), 8 al Bages (7 escoles i 1 institut) i 7 a Osona (4 escoles i 3 instituts), en què s’hi escolaritzen més de 7.000 alumnes.
 
MARESME
A la comarca del Maresme hi ha un total de 9 centres considerats de màxima complexitat distribuïts en municipis de Mataró, Argentona, i Pineda de Mar. Això només la punta de l’iceberg d’un problema molt més profund del nostre sistema educatiu. En aquest sentit, el darrer informe del Síndic de Greuges sobre segregació escolar a Catalunya, La segregació escolar a Catalunya (I): la gestió del procés d’admissió d’alumnat de Juliol 2016, alerta que durant el curs 2013-14 s’han pogut calcular índexs de segregació escolar significatius en municipis de la comarca com són Premià de Dalt i Vilassar de Mar.
 
VALLÈS ORIENTAL
A la Comarca del Vallès Oriental hi ha un total de 13 centres considerats de màxima complexitat distribuïts en municipis com Granollers, Les Franqueses, Mollet del Vallès i  Canovelles, però això només la punta de l’iceberg d’un problema molt més profund del nostre sistema educatiu. En aquest sentit, el darrer informe del Síndic de Greuges sobre segregació escolar a Catalunya, La segregació escolar a Catalunya (I): la gestió del procés d’admissió d’alumnat de Juliol 2016, alerta que durant el curs 2013-14 s’han pogut calcular índexs de segregació escolar significatius en municipis com són Granollers, Sant Celoni, Les Franqueses, Mollet, Montornès, Caldes de Montbui i  Parets.
 
La segregació: un fre per a tot el sistema educatiu
 
Són diversos els estudis i experts que alerten que una xarxa d’escoles segregades per motiu socioeconòmic és un fre per al desenvolupament de molts nens i nenes, tant de classe baixa com alta, fins al punt que una excessiva fragmentació frena el conjunt del sistema educatiu. (1) Des de la FAPAC creiem que això és el que està passant a Catalunya. S’ha de tenir en compte que l’Estat espanyol presenta uns índexs de segregació escolar molt superiors a la mitjana de l’OCDE –equiparables a França, Portugal i Eslovàquia-, essent Catalunya i Madrid les dues autonomies que presenten les xarxes educatives més segregades. Fa temps també que la Fundació Jaume Bofill té estudiat que el sistema educatiu català destaca per la seva manca d'equitat, tot i que el “mainstream” polític faci com si aquesta realitat no existís.
 
Actualment, a Catalunya hi ha unes 330 escoles i instituts considerats “de màxima complexitat” per part del Departament d’Ensenyament (2). A grans trets, aquests 330 centres escolaritzen més de 200.000 alumnes de 3 a 16 anys. De fet, una iniciativa recent del Departament de Cultura parlava de “225.000 alumnes situats en entorns socials i econòmics desafavorits” (3) . “No pot ser que una societat es plantegi una educació de qualitat, innovadora i avançada, i que sistemàticament hi hagi infants que vagin al sac de les ‘màximes complexitats’ perquè els seus pares van néixer no-sé- on o tenen una renda determinada. No pot ser que passi això en una societat que fa de la cohesió social un valor a defensar. 
 
Com a mares i pares d’aquests centres fem una crida al conjunt de polítics i de la societat catalana perquè s’enceti un debat públic sobre aquesta realitat. Perquè només si som conscients d’aquesta situació podrem decidir si la volem canviar. O si la volem mantenir com ara, i ja veurem què passa en el futur”, ha conclòs Morillas.
 
L’any vinent ja en farà 10 de la publicació del primer informe del Síndic de Greuges sobre segregació escolar, titulat precisament “La Segregació Escolar a Catalunya”. “De llavors ençà s’ha fet ben poca cosa per corregir aquesta realitat. Siguem-ne conscients. “De llavors ençà s’ha fet ben poca cosa per corregir aquesta realitat. Siguem-ne conscients. No volem passar deu anys més sense que hi hagi un debat profund sobre el tema. Un debat que, des del nostre punt de vista, milloraria el conjunt de l’educació catalana. Perquè creiem fermament que l'excel·lència només la dóna la diversitat. És només qüestió de voluntat política. De voluntat social”, ha reiterat Mallafré.
 
 
 
(2) Resolució de 12 de maig de 2017, del director general de Professorat i Personal de Centres Públics, per la qual es fa pública amb caràcter provisional la llista de centres educatius qualificats de màxima complexitat
 
 
 

Més imatges


FAPAC. Tots els drets reservats