Emocions

  • Els fills no es divorcien

    Núria Cortada, Josep Junyent, Juan Manuel Aguilar, Andreu Peláez
    Col·laboradors de la Comissió de la Infància Justícia i Pau

    La separació dels pares és una crisi que afecta tota la família, però no sempre ha de ser negativa. També és una oportunitat perquè la relació entre els diversos components en surti reforçada. 

    CRISI FAMILIAR I CANVI SOCIAL

  • Llegir per créixer

    Núria Ribera
    Professora de psicologia de la Universitat de Barcelona.

    Llegir junts és una diversió, és una forma de relacionar-se, és una font d’aprenentatge... és una manera d’enriquir la vida. Alguns adults que ja trobem en la lectura una gran font de plaer i d’aprenentatge ens donem pressa per introduir els nostres fills en aquest món. Altres, que no han gaudit tant de la lectura, també es veuen pressionats des de l’escola o altres entorns a llegir contes als fills. Per aquests darrers, a vegades, la lectura es converteix en una obligació pesada, tant per als pares com per als fills. Tots, més que com una obligació ens ho hauríem de prendre com una manera de compartir temps amb els fills i aprendre junts a gaudir dels llibres, tant abans de llegir, com durant la lectura, com després.

  • L'estrès i la vida familiar

    Anna Rosigue
    Psicòloga. Col·laboradora de l’Escola de Pares de FaPaC i membre de IOIO – Educació Emocional.

    No estic estressat si em sento amb un nivell d’activació alt, que fa que em senti amb ganes i predisposat a fer coses i, fins i tot, a superar reptes. Mantenir-se amb cert nivell d’activació és imprescindible per sentir-se bé. Per tant, mantenir a cert nivell “l’adrenalina” és bo. Això és estrès positiu.

     

    Estàs realment estressat?

    Estic estressat quan em sento malament, trist, frustrat perquè penso que la situació em supera, i que no tinc capacitats o recursos suficients per superar-la. En aquest cas el nivell d’activació és excessiu. 

Subscriure a Emocions