Amb els conflictes creixem junts

Joana Bou Suàrez i Anna Espadalé Garbulosa
Fil a l'Agulla

Sovint sentim a dir que els conflictes són una oportunitat d'aprofundir en les relacions, una oportunitat d'aprenentatge. Al mateix temps ens causen ràbia, dolor i confusió i, per això, costa molt donar-los la benvinguda. Els conflictes poden ajudar-nos a créixer i conèixer-nos millor, si tenim en compte alguns ingredients que tenen a veure amb aprendre a reconèixer i expressar els sentiments, i acceptar-los; deixar en algun moment les posicions davant el problema, i parlar de necessitats; saber escoltar i saber comunicar d'una forma que no generi més conflicte.

OPORTUNITAT D'APRENENTATGE
 
Mares i pares ens hem d'esforçar en posar nom a les emocions i reconèixer les necessitats, al mateix temps que escoltem i donem suport als fills i filles per tal que puguin anar fent el mateix. Practicar la comunicació no violenta i cultivar la intel·ligència emocional ho podem fer tota la vida. Però per a molts de nosaltres, en el moment que som pares és quan més necessitem créixer en aquest aspecte. Els nostres fills i filles aniran de la mà del nostre procés, evolucionant mentre van creixent i anem resolent junts situacions de conflicte.
 
QUÈ ÉS EL CONFLICTE?
  • El conflicte és una contraposició de necessitats. Algunes de les necessitats humanes fonamentals són: amor, pertinença al grup, protecció, reconeixement, llibertat, autonomia, etc.
  • El conflicte es dóna quan una de les parts sent que les seves necessitats estan amenaçades.
  • Té a veure amb emocions i situacions poc agradables: discussions, baralles, tristesa, enuig, silenci, retrets, ressentiment... , i al mateix temps són una oportunitat per arribar a poder conèixer què és important per a cada persona.
Tant adults com infants tenim necessitats, més enllà d'aquelles purament fisiològiques, però quan som petits ens és molt difícil posar-hi nom. Un nen o nena no ens dirà mai “necessito sentir-me reconegut”, però ens ho mostrarà de mil maneres a través de la seva conducta fins que nosaltres ho entenguem. Si tenim present que darrere d'una conducta que genera conflicte hi ha una persona que sent amenaçades alguna de les seves necessitats fonamentals ens costarà menys arribar al fons de la qüestió.
 
10 IDEES PER ABORDAR UN CONFLICTE
 
1. ANAR MÉS ENLLÀ DE LES POSICIONS
 

Què són les posicions? Són els punts de vista sobre un tema: “Jo vull descansar i tu vols sortir al parc”, “Jo vull aquesta joguina i tu també”, “Tu dius que si, i jo dic que no”... Un cop hem aclarit què vol cadascú, és esgotador quedar-se discutint a aquest nivell. Les posicions són el punt de partida al qual recomanem tornar al final de tot, quan haguem pogut navegar una mica més en aigües més profundes (emocions, necessitats, pors...). Les posicions ens separen, mentre que els sentiments i les necessitats ens humanitzen i ens fan trobar un punt en comú.
 
 
 
 
2. HEM TOPAT AMB UN ICEBERG 
 
Quan ens trobem enmig d'un conflicte ens pot ajudar pensar que som un vaixell que ha topat de cop contra la punta d'un iceberg i ens proposem submergir-nos per descobrir tota la resta del bloc de gel que fins ara restava amagat. Sota l'aigua hi ha sentiments, necessitats, expectatives, desitjos, pors, valors... que és important que emergeixin per poder aprendre del conflicte i tenir una sensació de resolució. Per conèixer tot el que hi ha sota l'aigua és important mantenir l'atenció conscient, i intentar no deixar-nos envair completament per una emoció.
 
 
  • Respirar i notar les sensacions i els pensaments que ens recorren per dins
  • Escoltar i preguntar intentant mantenir la curiositat
  • Observar les senyals que expressa el cos i la veu de l'altre (ràbia, cansament, calor, son, tristesa...?
 
3. RECONÈIXER LES NECESSITATS
 
Hi ha algunes necessitats fonamentals per tot ésser humà, tingui l'edat que tingui: sentir-se estimat, protegit, acceptat i reconegut, o experimentar llibertat i autonomia. Per explorar-les, en pot ajudar recordar-les i també fer-nos les següents preguntes:
  • Quines necessitats estan en joc en aquest conflicte?
  • Coneixem bé les de l'altra persona?
  • I les nostres necessitats, les reconeixem?
  • El nostre nen o nena té prou cobertes aquestes necessitats?
  • Té prou llibertat? Se sent estimat? Se sent segur en l'entorn on es mou?...
Sovint, la necessitat de reconeixement és la més important en el conflicte. Per això una opció molt útil és concedir els desitjos del nen o nena en la fantasia. Exemple: ”Tant de bo tingués una vareta màgica per fer aparèixer una piscina aquí mateix...” Els estem expressant que ens fem càrrec de les seves emocions, i que les trobem legítimes, però també estem explicant, d'una altra manera, que no sempre succeirà allò que volen.
 
En certes etapes de la vida d'un infant, una necessitat fonamental és l'autoafirmació i l'autonomia, així que mostrar desacord, i dir que no a quasi tot, serà el més habitual. Carreguem-nos de paciència, i centrem-nos en negociar i aconseguir allò fonamental, i cedim en allò que potser no té tanta importància. 
 
4. EXPLORAR ELS SENTIMENTS
 

El llenguatge de les emocions és subjectiu, no hi ha una manera correcta o incorrecta de sentir; el més saludable és acceptar els sentiments que hi ha en les dues parts.
 
> DIR "SÍ" A LA SITUACIÓ: no negar els sentiments de l'altre ni els nostres. 
Per exemple, podem provar de dir: "Ostres, t'agradava això, ...me'n faig el càrrec"; "has tingut una gran idea,...hauria estat divertit fer-ho, no? T'imagines?"; "et feia il·lusió seguir jugant aquí, ja ho veig. Em sap greu marxar i al mateix temps la mare necessita fer un encàrrec avui, així que haurem de sortir"; "m'acabo d'adonar que encara estic enfadat pel que ha passat abans..."
 
No ajuden gaire els “això no t'hauria de fer enfadar”, “no et posis així”, “això no és res”, “ja se't passarà”... Encara irrita més els infants i els fa sentir inadequats!
 
> ACOMPANYAR EMOCIONS INTENSES com la ràbia o la frustració, acceptant com a part de la vida que una decisió nostra pot generar aquests sentiments.
De vegades donem suport amb paraules, de vegades només cal presència. “Ja ho veig que estàs enfadat per … igualment no pot ser, si vols en parlem… o en parlarem quan estiguem tranquils, ...vols una abraçada? ...estic aquí amb tu.
 
> SER UN MODEL
Si expressem quan un tema ens dol, ens fa patir, o ens fa enfadar, estem convidant els nostres fills/es a fer el mateix, els estem donant permís.
Parlar dels nostres propis sentiments, necessitats, pors, fins i tot mostrar la nostra vulnerabilitat, ens humanitza, i dóna als infants un exemple d'integritat. Estem mostrant una
altre tipus de poder, el poder de la sensibilitat!
 
> APARCAR PER UN MOMENT LA NOSTRA POSICIÓ, i fer preguntes:
Què necessites? Què t'hauria agradat? Què és important per a tu? Com t'ha fet sentir quan...? Quan s'hagin pogut expressar del tot, explicar nosaltres la nostra part.
 
> DONAR SUPORT ALS INFANTS A POSAR NOM A LES EMOCIONS
Preguntar per les sensacions corporals, descriure el que veiem, fer una hipòtesi, escoltar. "Veig que et molesta tot el que diu la teva germana, sembla que estiguis enrabiat, és així?; "M'has dit que tens un nus al coll ... estas trist?...estas nerviós? ...Explica'm com és aquest nus al coll..."
 
> ATENCIÓ! Que acceptem els sentiments no vol dir que hi estiguem d'acord ni que haguem d'acceptar conductes com pegar, fer mal, insultar...
Hem de poder dir clarament quines conductes no ens semblen correctes: "Martí, així no!-amb fermesa", "Això fa mal! No ho facis més!", i al mateix temps mostrar un suport i un amor incondicional per ells com a persones, respectant els seus sentiments, com la ràbia, la tristesa o la por. "Entenc que estiguis enfadada, però no m'agrada gens que m'insultis! Si-us-plau no ho facis més".... i al mateix temps mostrar un suport i un amor incondicional per ells com a persones, respectant els seus sentiments, com la ràbia, la tristesa o la por. "Entenc que estiguis enfadada, però no m'agrada gens que m'insultis! Si-us-plau no ho facis més"
 
5. TROBEM UN BON MOMENT
 
Tenint present que som persones de carn i ossos, un consell fonamental per transformar els conflictes en oportunitats d'aprenentatge, és triar un bon moment per abordar-los.
És important tenir present:
  • El cansament, la gana, la calor, el soroll... ja que fan que estiguem més irritables.
  • La presència de terceres persones; parlar sobre els infants a familiars i amics com si ells no hi fossin, o intentar resoldre un problema amb espectadors davant, pot fer escalar el menor dels conflictes. Està en joc la seva imatge i dignitat...

També és útil pactar maneres de comunicar als nens i nenes que “ens està a punt de sortir el monstre” quan tenim un dia molt cansat. És millor contenir-nos i concedir-nos cinc minuts d'esbarjo que ens permetran agafar forces, i no posar llenya al foc de part nostra.

6. REDUÏM L'ESTRÈS
 
Tots i totes sabem que quan reduïm l'estrès i les obligacions a casa, algunes discussions i conflictes desapareixen o es donen amb menys intensitat. Recomanem, tant com sigui possible, planificar les situacions de manera que es redueixin els moments de nervis i presses, i revisar alguns conflictes que hagueu tingut des d'aquesta perspectiva.
 
Aprendre a flexibilitzar o renunciar a certs hàbits que generen molt d'estrès familiar, forma part d'aprendre dels conflictes!
 
7. DE VEGADES ÉS POSSIBLE CEDIR!
 

Si ens prenem el conflicte com un joc de forces a veure qui guanya ens costarà molt cedir, perquè sentirem que estem perdent terreny o que els fills ens estan manipulant. Si aconseguim, per un moment, connectar amb el sentit més profund d'allò que volem (vull que el meu fill/a sigui feliç, que tingui uns hàbits saludables,...) potser podrem cedir algunes vegades i en canvi tenir molta més presència i determinació en altres situacions que són realment importants. En un primer moment del conflicte, també podem sondejar la possibilitat de pactar.
 
No sempre és possible, però de vegades no cal entrar a fons a un conflicte, si per una de les dues parts aquell problema no és tan important. Això sol passar quan no hi ha en joc necessitats fonamentals. Recordeu que resoldre un conflicte no és sinònim de convèncer l'altre. Cal respectar les necessitats de les dues parts i si no les coneixem o no les respectem, la solució no serà duradora! El conflicte simplement es repetirà. 
 
 
8. PENSEM SOLUCIONS ENTRE ELS DOS
 
Els nens i nenes tenen molta creativitat per pensar solucions i imaginar noves possibilitats. És molt positiu, tal com ens suggereixen Faber i Mazlish, corresponsabilitzar als infants en la recerca de solucions a un conflicte i fer-los participar del procés de trobar junts solucions que puguin satisfer totes les necessitats.
 
Si ho fem nosaltres sempre per ells, perdem un gran oportunitat d'aprenentatge, d’ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia i ens trobarem sovint atrapats en els conflictes entre germans. Exemple: Tots dos voleu aquesta joguina. Com ho podríem fer?
 
9. TENIR EN COMPTE QUE NOSALTRES SOM ELS ADULTS
 
A tots i totes ens passa, de vegades, que ens posem al mateix nivell que els nens i nenes i reaccionem perdent de vista que nosaltres som els adults. Què volem dir?
  • Que tenim més experiència i més eines per a gestionar les nostres emocions i que els nostres fills i filles encara n’estan aprenent. Per tant, paciència, és natural que encara no ho sàpiguen fer!
  • Que tenim més poder que els nostres fills i filles i que el que nosaltres diem té molt pes, molt d’impacte, pot fer molt mal ja que nosaltres som els seus principals referents a partir dels quals ells construeixen la seva autoestima.
  • Que de vegades necessiten que decidim, que posem límits, que diguem prou perquè ells i elles encara no ho saben fer, no saben quin és el seu límit, l’estan buscant.

10. LA COMUNICACIÓ

És un tema que mereix un capítol a part, però no volem deixar d'esmentar algunes claus que sempre poden ser útils. Fonamentalment, als infants els agrada que els parlin i els escoltin de la mateixa manera que ens agrada als adults.
  • Ser congruents: Quan expressem una cosa amb el to de veu o el cos, i una altra amb les paraules estem expressant un missatge doble (estem dient dues coses al mateix temps). Els dobles missatges generen confusió, irritació i enuig. Això ho fan els nens i nenes i també ho fem nosaltres, és natural. Quan això passi és millor posar-ho sobre la taula i pensar què podem fer. Genera més claredat i seguretat. Ex. -Papa vols jugar a cartes? ;"Som-hi... al cap d'una estona...-Papa, què fas? t'has tornat a equivocar!!-Ostres... 'acabo d'adonar que t'he dit que volia jugar a cartes, però al mateix temps estic pensant en les coses que m'han passat avui a la feina. -Doncs no hi pensis! -Tant de bo ho pogués fer, però em vénen pensaments...si et sembla, quan acabem la partida, aniré a fer una trucada. -Val, però ara juguem, que em toca a mi tirar.
  • Intentar ser breus quan els diem les coses o els les recordem. Evitar els discursos i sermons llargs. Sovint, si parlem molta estona ja no ens poden seguir, són massa idees, es cansen, s'enfaden més... Exemple: Enlloc de dir: nens, us he demanat mil vegades que us poseu el pijama i l'únic que aconsegueixo és que estigueu aquí fent el pallasso...podem dir: nens, el pijama! 
  • Parlar des del "JO", des del que ens passa a nosaltres enlloc de des del TU. Exemple: Enlloc de dir: ets un pesat, podem dir: no m'agrada que em vagis cridant tota l'estona.
  • Ser concret i descriptiu amb el que no ens agrada. Censurar conductes i no persones: Exemple: Enlloc de dir: ets un maleducat., podem dir: Em molesta que em diguis les coses d'aquesta manera. M'agradaria més que... 
  • Anar en compte amb etiquetar. Intentar evitar paraules molt generals com SEMPRE, MAI..., als nens i nenes els sembla injust i encara s'enfaden més i col·laboren menys.
  • Enlloc de fer retrets, descriure el que veiem. Ex. L'habitació està desordenada..., el llum del lavabo està encès...
  • Apreci!!! Elogiar-los quan facin coses que ens agraden. Dir concretament què és el que ens ha agradat: Ex. m'ha agradat molt com has fet el llit, amb la roba ben posada, els coixins al seu lloc i el llit buit de coses... 
  • Escoltar amb atenció i mostrar interès. Parar un moment el que estem fent i prestar atenció. De vegades estem fent moltes coses al mateix temps i el nen/a sent que no li prestem atenció. Si en aquell moment no podem escoltar-lo és millor dir-li que ara no podem, acabar el que estem fent, i dedicar-li l'atenció.
    • Estar en silenci
    • Donar-li peu a que pugui continuar: -ah si? Mmmm...
    • Sovint, quan els escoltem amb interès, els nens i nenes tot sols van trobant les seves solucions
    • Abans d'aconsellar, interrogar o fer-li retrets, donar la possibilitat de que ell o ella trobin una possible solució, si cal.
  • Tenir curiositat per saber què és el que ens vol dir. Les preocupacions dels nens i nenes poden semblar “tonteries” pels adults. Però per ells i elles el que els passa és adequat a la seva edat i és molt important. 
  • Mostrar empatia: És la capacitat de posar-nos en el lloc de l'altra persona. Imaginar-nos com es deu sentir, què li pot estar passant...Quan ho fem, la persona se sent acollida i compresa i això facilita molt la comunicació i la col·laboració.

 

Amb el finançament de:                                                                          Amb la col·laboració de:

 
 
 
 
 
 
Més informació a: 
Lectures recomanades
 
Pàgines web d'interès
  • Crianza Natural. Guia per a pares i mares inquiets. Articles, forums i moltes coses més.
  • Edualter. Xarxa de recursos en educació per la pau, el desenvolupament i la interculturalitat.
  • Web de la psicòloga, educadora i treballadora de processos Dawn Menken
 
Multimèdia
  • Conferència “La criança feliç” de Rosa Jové. Dins del primer cicle de conferències “Conociendo a nuestros hijos” de l’associació Besos y brazos de Navalcarnero, Madrid. 20/12/2011
  • Animació sobre com els adults podem capgirar una situació de conflicte. “La elección”, de Picture alternatives
  • Animació que pot ajudar a donar la benvinguda als conflictes i acceptar els fills tal com són. “Partly cloudy”, de Pixar
 
Llibres
  • Aprender a educar sin gritos, amenazas o castigos. Naomi Aldorf. Editorial Medici. (2009)
  • El creixement emocional del nen. El món dels sentiments dels 0 als 12 anys. Arantxa Coca Vila. Viena Edicions. (2005) 192 pàgines
  • Com hem de parlar perquè els fills escoltin, i com hem d'escoltar perquè els fills parlin. Adele Faber i Elaine Mazlish. (2002). Diverses edicions.
  • Ni rabietas ni conflictos. Rosa Jové. Ed. La esfera de los libros (2011). 304 pàgines.
  • Todo es posible. Rosa Jové. Ed. Temas de hoy (2013). 256 pàgines.
  • Crianza incondicional, Alfie Kohn. Ed. Crianza natural (2012) 272 pàgines.
  • Comunicación no violenta, un lenguaje de vida. Marshall Rosenberg. Ed gran Aldea. (2006) 200 pàgines.
  • Infancia, edad sagrada. Evània Reichert. Ed. La Llave. (2011). 431 pàgines. 
  • Libertad y límites. Amor y respeto. Rebeca Wild. Ed. Herder (2006) 216 pàgines.

Xerrades i tallers