Com comunicar-se amb fills i filles adolescents?

Joana Bou Suàrez i Anna Espadalé Garbulosa
Fil a l'Agulla

Quan els nostres fills arriben a l'adolescència ho fan també a un moment vital que implica repte i transformació per a tota la família. Una bona comunicació és clau. Mantenir una bona comunicació és clau per poder expressar què em passa a mi, escoltar què et passa a tu, i parlar del que ens passa a nosaltres. Popularment, la idea de conviure amb un adolescent és sinònim de discussions i incomunicació, però no s'explica tant que l'adolescència dels fills i filles pot ser un període molt enriquidor, fins i tot divertit, i de gran aprenentatge per a tots. La relació que s'estableix entre nosaltres i els fills a l'adolescència dependrà en bona part de com ens posicionem davant dels desafiaments que ens plantegen.

 
APRENDRE JUNTS
 
Us volem animar a afrontar la convivència amb un fill o filla adolescent amb curiositat i sentit de l'humor, acceptant i donant la benvinguda als reptes (no sempre agradables), deixar-nos tocar una mica per la passió, la bogeria i la força de la rebel·lió adolescent, acceptant que cal mirar cap endins i replantejar-nos coses que fins ara semblaven inamovibles.
 
Tot això ens ajudarà a viure aquest moment amb menys patiment, a trobar un nou lloc des d'on acompanyar el nostre fill o filla que ens permeti comunicar-nos millor. Ara bé, com que sabem que la comunicació amb un fill o filla adolescent no és sempre fàcil, us proporcionem algunes idees (que no receptes) en aquesta càpsula.
 
CONEIXEM ELS ADOLESCENTS?
 
S'ha escrit i investigat moltíssim sobre l'adolescència com una etapa fonamental de transformació de la persona: Durant els primers anys es produeixen canvis en l'aspecte físic, canvis hormonals que afecten l'estat d'ànim, iniciació a la sexualitat adulta, canvis en el cervell, que comporten major inconsciència del risc i major interès per les relacions socials, creativitat irrefrenable de nit acompanyada de molta son als matins...
 
És molt important informar-nos sobre tots aquests canvis fisiològics i psicològics que s'esdevenen durant l'adolescència. Al mateix temps volem destacar alguns trets de l’adolescència com a fet socio-cultural, ja que creiem que també poden ajudar a tenir present amb qui ens estem comunicant.
 
ELS RITUS DE PAS
 
L'adolescència es defineix al món occidental des de principis del segle XX com un moment de transició que s'inicia entorn als canvis de la pubertat i finalitza quan el jove sent que ha trobat el seu lloc en el món dels adults. No obstant, en algunes societats l'adolescència no dura més que uns quants dies, en els quals el jove passa per un ritus d'iniciació que “fa morir” el nen i del qual en torna una persona nova, marcada per l'experiència viscuda. Sovint aquesta marca és alguna cicatriu, objecte o peça de vestir que recorda a tothom que es tracta d'un jove iniciat i que ha adquirit un nou estatus dins la societat. En aquests pobles, l'adolescent no és percebut ni com a conflictiu ni com a rebel!
 
Malgrat la brutalitat que acompanya els ritus de pas en algunes societats tradicionals, un element que ens sembla inspirador és que després del ritus, la comunitat sencera dóna la benvinguda i celebra el retorn d'aquesta persona "nova", d'aquest jove que ara tindrà drets i deures com a adult. Estem preparats per fer-ho amb els nostres fills i filles? Estem preparats per deixar-los anar, i després rebre’ls com a persones noves?
 
Com a societat, donem el doble missatge: has de créixer i fer el teu camí i, alhora, els diem que no s'allunyin gaire del camí conegut. I no tenim una manera establerta col·lectivament de donar la benvinguda a l'adolescent que es va fent adult, però els adolescents de qualsevol part del món segueixen tenint la necessitat de viure algun ritus de pas per trobar-se en la nova pell.
 
Alguns moments iniciàtics que viu un noi o noia adolescent es donen entrant en contacte amb la sexualitat adulta, involucrant-se en situacions de risc o de violència, o en contacte amb les drogues. Però com que moltes d'aquestes conductes generen conflictes amb la família i la societat no és tan freqüent que després de viure certes experiències, els adolescents trobin qui els aculli en el viatge de tornada i els pregunti amb curiositat: què n'has après de tot això? 

Ens sembla fonamental que com a famílies, establim un vincle fort i una actitud d'obertura mental i de curiositat vers els nostres fills i filles, per donar suport a l'adult que va naixent i va vivint experiències no sempre fàcils d'encaixar ni per ells ni per nosaltres. 

 
CONFLICTES GENERACIONALS
 
“A nosaltres se'ns va passar ràpid la tonteria. De seguida ens posàvem a treballar i ens casàvem”. Aquesta és una frase que els pares i mares d'adolescents diuen molt sovint. Avui, trobar “el propi lloc en el món” és quelcom extremadament complex, fins i tots pels adults. Els canvis socials i tecnològics són tan ràpids que ens obliguen -a joves i a adults- a adaptar-nos constantment a situacions noves. A més, vivim en una societat on conviuen valors familiars, religiosos i culturals molt diversos -afortunadament-, però de vegades contradictoris, i el moment econòmic actual dificulta l'emancipació, moment d'entrada al món adult per excel·lència.
 
Davant la crisi, la diversitat d’expectatives, i també el desprestigi del món dels grans, molts adolescents i joves preferirien no entrar al món dels adults. I molts d’ells se senten perduts i
desorientats, i acaben allargant el seu pas per l’adolescència acomodant-se a tenir molta llibertat i independència i poca responsabilitat. Aquesta és una font de conflictes a moltíssimes famílies.
 

Recomanem afrontar els conflictes sobre com els adolescents veuen el futur i prenen decisions, tenint molt present que les coses no estan tan clares i definides com en els nostres temps, però sense pecar de sobreprotecció. Aprendre a pactar i posar límits entre tots. Al mateix temps cal tenir present que als adolescents els costarà sempre més que a nosaltres decidir amb coherència i organitzar-se bé. Cal carregar-se de paciència...n'estan aprenent!

 
ADOLESCÈNCIA I CONSUMISME
 
L'adolescència urbana, amb els seus gustos, valors i comportaments, s'ha estereotipat i ha passat a ser idealitzada i a esdevenir, fins i tot, el patró pel qual es mesura la bellesa i el prestigi en tota la nostra societat, com si sempre haguéssim de ser joves. Això també fa que els infants s'afanyin a voler ser adolescents, i als joves els costi deixar-la enrere.
 

A la pressió social que ja existeix en general en relació a l’aspecte físic, l'economia de mercat ha vist en l'adolescent una mina d'or, i s'ha afanyat també a co-crear la seva imatge, proporcionant-li una cultura a mida, a l'abast per a ser consumida: roba, complements, música, aparells d'última generació...
 
Està estudiat que la capacitat que tenen els nois i noies adolescents per decidir racionalment és menor que la dels adults i que, per tant, són el perfecte consumidor impulsiu. Una font de conflictes a moltes famílies, doncs, serà la discussió sobre els béns de consum que l'adolescent considera imprescindibles i que, per a nosaltres, són una despesa innecessària.
 
Quan haguem de negociar sobre aquests temes, hem de tenir present la forta pressió social i del mercat que els rodeja, modela els seus gustos, i condiciona les seves necessitats. 
 
COMUNICAR-SE...A TRAVÉS D'UNA PANTALLA?
 
Primer internet, després les xarxes socials, i ara els telèfons intel·ligents han multiplicat infinitament la nostra capacitat d'enviar i rebre informació. Sobretot, han donat a tothom que en tingui una eina molt poderosa per proporcionar informació sobre un mateix i relacionar-se amb els altres en funció d'aquesta imatge construïda virtualment. Que els nostres adolescents de vegades es mostrin tancats o recelosos, o poc comunicatius, no és només culpa del telèfon o l'ordinador, sinó que té molt a veure amb la capacitat que tenim d'escoltar-los o de fer-los preguntes amb autèntica curiositat, sense jutjar. Davant la incomoditat d'una conversa, la pantalla és un bon refugi!
 
Tots aquests canvis tecnològics són oportunitats per plantejar-se noves preguntes, i com que socialment estem immersos en un debat sobre l'ètica i les possibilitats del món 2.0, tenir un adolescent a casa és una bona ocasió per debatre-ho i preguntar amb curiositat:
 
Què vols transmetre de tu mateix? Per què penges una foto teva? Estàs esperant els comentaris dels amics? Què passa quan algú no comenta o no contesta? Tens alguna estona sense mòbil al dia? Saps com funciona l'apartat de privacitat de facebook? Com quedaves amb algú quan no hi havia mòbil? Et sap greu no tenir fotos de quan eres petit? Et fa por quedar-te desfasat i no entendre res?
 
Sobre allò que ens preocupi al voltant de la seguretat i la privacitat del nostre fill o filla, a la xarxa trobarem molts recursos i consells útils dels quals us n'hem fet una pinzellada a l'apartat de recursos.
Recomanem pactar entre tots uns límits d'horaris i llocs sense presència de pantalles, o amb una presència supervisada pels adults, ja que això contribuirà a comunicar-nos millor, però sempre tenint present que l'excés de pantalles no són el problema, sinó el símptoma de que la comunicació amb els nostres fills adolescents ha de canviar.
 
I ALS PARES...QUÈ ENS PASSA?
 
A l'edat en què els nostres fills entren en l'adolescència, els pares entrem també, en general, en una tapa de forts canvis tant fisiològics com psicològics. A moltes dones els coincideix amb els símptomes de la menopausia, i amb aquesta, una sotragada que ens fa mirar enrere i revisar la nostra vida. Alguns voldríem aturar el temps i viure una segona joventut. Per algunes autores la menopausia és com una segona adolescència: les dones ens rebel·lem, discutim les normes i el rol que fins ara hem assumit al sistema familiar, ens plantegem coses a nivell laboral, sexual, de parella, d'estil de vida… Molts d’aquests aquests replantejaments també els viuen molts homes quan arriben als 50 anys.
 
Per altra banda, el cos també s'expressa amb força, i tant a homes com a dones ens apareixen símptomes d'una nova etapa de la vida: l'envelliment. Creixen les pors a la soledat, a la malaltia, a la dependència... Per tant, els pares en general estem vivint un canvi en el nostre cicle vital i això també pot significar un dol, no sentir-se satisfet amb la parella o la feina, però també un renaixement: reprendre estudis, disposar de més temps de la parella, noves aficions, reorientació professional, connexió amb els propis desitjos, separacions i trencament amb dinàmiques ja esgotades...
 
És important, doncs, respectar que nosaltres també estem canviant, que de vegades som fràgils i que necessitarem suport. Parlar amb els nostres fills i filles adolescents del que ens passa, i donar-los exemple explicant també com ens sentim. Aprofitem la capacitat de comprensió que van adquirint i escoltem les seves idees fresques sobre el món que els envolta.
 
NEIX UNA NOVA RELACIÓ
 
Com ja hem vist, doncs, pares i fills ens trobem en un període d'extraordinària transformació física i psíquica, i els adolescents en particular, entren en un nou grup social amb moltes expectatives i estereotips, però també privilegis. Davant d’aquesta realitat, els adults que hi convivim, estem convidats també a transformar-nos, no ens queda més remei. La relació amb l'infant ha de morir, com en els ritus de pas ancestrals, per permetre el naixement d'un nou vincle.
 
Encara que de vegades puguem sentir que ja no som importants pels nostres fills i filles i que tot el que hem intentat transmetre no ha arribat, no us deixeu hipnotitzar. Ens segueixen necessitant molt i continuem sent el referent des del qual pensar el món. Nosaltres tenim poder i responsabilitat per canviar la relació que teníem fins ara.
 
 
QUIN ÉS EL PAPER DE LES MARES I PARES EN AQUESTA NOVA RELACIÓ?
  • SER MENTORS. Els adolescents necessiten guia, orientació, persones que sàpiguen veure en ells l'espurna d'allò que seran, adults de referència que els puguin donar suport, respondre preguntes, parlar-los de sí mateixos, donar-los informació. Ells mateixos escolliran en qui confien per a fer aquest paper.
  • CONFIAR EN ELS ALIATS/DES. El més probable és que aquest paper de mentoria no correspongui als pares, sinó algú altre de la família, una professora, una monitora, un educador, etc. que “hi connecta millor i els sap escoltar”...tot i això, pares i mares no hem de renunciar mai a estar al seu costat en aquest difícil i apassionant procés, tot i que sabem que recol·locar-nos en la nova situació no és un procés senzill.
  • BUSCAR SUPORT. Podem demanar ajuda a altres persones o professionals per trobar el nostre nou lloc i, sobretot, no perdre la confiança en tot el que ja sabem com a pares o mares i com a persones.
  • RECORDAR QUE JA HO HEM FET! Potser ens pot donar força el recordar que, quan les nostres criatures van néixer, també vam haver de trobar un nou lloc dins el sistema familiar i el nostre entorn, -i segur que no va ser senzill- així que és un procés que tots els pares i mares ja hem passat almenys una vegada!
  • RELACIONAR-NOS, MALGRAT TOT. Quan estigueu enmig d'un conflicte que sembli intractable amb el vostre adolescent, intenteu recordar la vostra relació durant tots aquests anys, la connexió profunda que teniu, malgrat tot. Què en podeu aprendre d'això que us està passant? Què us està intentant dir el vostre fill/a? Confieu en què aquests moments de confusió tenen sentit, i que els fruits de no donar-se per vençut i seguir-vos relacionant, els recollireu més endavant!

QUÈ ENS POT AJUDAR A COMUNICAR-NOS AMB EL NOSTRE ADOLESCENT?

Els adolescents no ens ho posen fàcil; humor canviant, respostes seques, necessitat d'autoafirmació, mentides, silencis… Malgrat tot, hi ha algunes claus per millorar la comunicació quotidiana amb un noi o noia adolescent que podem anar provant, tenint present que el conflicte sempre formarà part de la comunicació. Es tracta d’anar aprenent uns i altres a relacionar-nos d'una nova manera.
 
1. RENUNCIAR A PODER DECIDIR QUAN I COM PARLAR AMB ELLS
  • No forceu ni allargueu situacions que no conviden al diàleg, ja que en sortireu esgotats i sense haver-ne tret res en clar.
  • Aprofiteu moments casuals i espontanis per parlar, i pareu bé les orelles.
  • Feu coses junts, estigueu obertes a que es donin espais de diàleg en el moment més inesperat. De vegades necessiten un moment a soles amb vosaltres, però no us el saben demanar.
  • Quan callen, tingueu curiositat pel silenci. Per què no diuen res? Potser creuen que els jutjarem, potser no saben què els passa i necessiten una mica d'espai per tenir criteri propi, potser no estan acostumats a que els escoltin i han d'agafar confiança, potser pensen que no els entendrem...doneu espai i expliqueu com us sentiu vosaltres amb el silenci, per exemple.
  • Fins i tot a la família més comunicativa, un adolescent es guardarà coses per si mateix. Forma part del procés creatiu i únic de cada persona d’emancipar-se.
2. SER UN MODEL D'ALLÒ QUE ESPEREU QUE FACIN
  • Mostrar els sentiments
En qualsevol situació de conflicte, podem anar un moment més enllà del contingut i expressar honestament i sense expectatives com ens estem sentint: dolguts, decebudes, tristos, enfadades...això ens apropa a l'altra persona i ens fa més humans als seus ulls. Quan s'anomenen les emocions, normalment es dóna un canvi d'ambient momentani, i la discussió queda durant uns moments en segon pla. Des d'aquesta nova sensació, acostuma a ser més fàcil resoldre els conflictes.
  • Acceptar part de les acusacions, fer autocrítica i demanar disculpes
Davant l'acusació “Mama, és que no m'escoltes mai!!”, si tenim la intuïció que hi ha una petita part de veritat en aquesta acusació, encara que sigui petita, és interessant poder-la reconèixer. Li estem ensenyant també a fer-ho en altres ocasions amb nosaltres i amb els altres. Ens podem preguntar: Què és això que no estem escoltant? Si no ho tenim clar, ho podem preguntar: “Filla, probablement tens raó: que és el que no he escoltat que estas intentant dir-me?”. Creiem que demanar disculpes és molt transformador. Ens allibera de ser perfectes i ens humanitza.
 
 
3. APRECIAR
  • Estem acostumats a criticar i jutjar als altres i a nosaltres mateixos. La crítica acostuma a posar a la defensiva a qualsevol, per tant és possible que faci acabar de cop la conversa.
  • Cultivem també l'apreci, valorem les petites coses que sí que van bé o que van millorant dia a dia.
  • Pot ser útil apreciar els moments en què està apareixent l'adult que porten dins: estan prenent decisions de forma coherent, són responsables, o han posat límits sense que ningú els anés al darrere...

 

4. LLEGIR ENTRE LÍNIES

  • No centrar-se només en la conducta (perquè llavors només parlarem d'això)
Les emocions intenses i descontrolades formen part de l'expressió típica d'aquesta edat. Per això, deixar de banda un crit o un cop de porta, i rebobinar la conversa fins aquell moment en què ens hem dit una cosa interessant, pot ser més útil que començar castigant per haver faltat al respecte. En tot cas podem tractar les faltes de respecte després d'haver aclarit el contingut de la discussió.
  • Curiositat per captar el procés que està emergint
Quan notem que un noi o noia adolescent ens està expressant una opinió provocadora o ens està mentint, per exemple, és el moment de no enganxar-se amb el contingut i preguntar-nos què està dient entre línies: Quins sentiments hi ha? Per què vol veure la nostra reacció? Què necessita? què és tant important per ell o ella? En comptes d'entrar directament a discutir podem dir sincerament: "Caram, sembla que tens facilitat per donar opinions fortes, m'alegro de veure sortir el teu caràcter!". O al contrari, en cas d'una mentida "Sembla que hi ha alguna cosa difícil de dir, i sospito que és per por a la reacció que podria tenir jo. Vaig a respirar fons, perquè realment m'importa el que em diràs, i ho vull escoltar, encara que no m'agradi ".
 
 
5. CULTIVAR EL SENTIT DE L'HUMOR I EL DESAFECCIONAMENT
  • No prendre'ns-ho tot personalment
Aquesta habilitat és clau per mantenir el bon humor malgrat tot. Si un adolescent no pot parar de riure quan ens mira, no necessàriament és una burla. Potser es tracta que està al límit d'allò que pot suportar en aquell moment. Si calla, no necessàriament és per què “sap que ens molesta”. Si està de mal humor, no necessàriament té un problema amb nosaltres, etc
  • Sentit de l'humor no vol dir riure's d'ells

Qui convisqui amb adolescents ja sabrà que això és el pitjor que podem fer. Respectar els sentiments i valorar allò que estan sentint, per ridícul que ens sembli en aquell moment, és molt important per mantenir una bona comunicació.

  • Aprofitar els seus atacs de riure
Doncs això, apassionem-nos i esbojarrem-nos junts una estona! Compensarà aquells altres moments en què desitjaríem que ja tingués 20 anys de cop.
 
CONCLUSIÓ
 
Us deixem amb una cita sobre la comunicació amb els nostres fills i filles adolescents, de l’estudi de la Fundació Bofill sobre adolescents i el seu entorn familiar i escolar, que ens sembla inspiradora:

La comunicació amb els adolescents es basa en dos interlocutors pròxims i, alhora, contraris en relació inevitable, que necessiten conèixer coses l’un de l’altre, que no sempre estan disposats a parlar però es queixen dels silencis, que necessiten, alhora, viure separats i estar junts, saber-ho ot i tenir secrets. Com tantes altres coses a l’adolescència, la comunicació sembla apassionadament complexa.

Amb el finançament de:                                                                          Amb la col·laboració de:

 
 
 
 
 
Més informació a: 

Lectures recomanades

Pàgines web interès

  • KONTUZDATOS – Campanya de l'agència de protecció de dades d'Euskadi. Conté tutorials d'ajuda a la regulació de les dades a internet.

Multimèdia

 
Llibres
  • Adolescentes, qué maravilla. Eva Bach Cobacho. Plataforma Editorial. (2008). 165 pàgines.
  • La aventura de relacionarse, guía práctica para padres e hijos de todas las edades. Pilar Arlándiz Rubio i Gemma Baulies Romero. Crianza Transversal (2013). 86 pàgines.
  • Com hem de parlar perquè els fills escoltin, i com hem d'escoltar perquè els fills parlin. Adele Faber i Elaine Mazlish. (2002). Diverses edicions.
  • Un extraño en casa: comunicación con el adolescente. Victoria Cardona i Romeu. Viceversa Editorial (2011). 192 pàgines.
  • Raising Parents, Raising Kids. Hands-on wisdom for the next generation. Dawn Menken. Belly Song Press. (2013). 229 pàgines.
Xerrades i tallers