FAPAC


Benvinguts a la AMPApèdia, l'enciclopèdia lliure de la FaPaC


Aquest és un projecte col·lectiu destinat a construir una base de coneixement útil per al moviment associatiu dels pares i mares dels alumnes. Esperem que us sigui útil per a les vostres consultes i, si pot ser, esperem que hi afegiu també les vostres aportacions.

Per crear nou contingut heu de registrar-vos a la web, i després aneu aquí.

Per a qualsevol dubte consulteu l'ajuda.

Animeu-vos a crear un article sobre la història de la vostra AMPA o el vostre centre educatiu. També podeu fer un article sobre algun coneixement que teniu.


Nota: La FaPaC no se'n fa responsable de la veracitat dels continguts dels articles creats. Si trobeu alguna cosa incorrecta o difamatòria, sisplau fes-nos-ho saber per rectificar-ho.


 

Categories

Pàgina Aleatòria

Confederación Española de Padres y Madres de Alumnos (CEAPA)

La Confederació Espanyola de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA) és una entitat social, no confessional, progressista i independent, integrada per 45 Federacions i Confederacions que, al seu cop, agrupen 12.000 Associacions de Pares i Mares d'Alumnes, de centres públics d'educació no universitària. La FaPaC va formar part des de la seva fundació però l'Asssemblea General de 2011 va decidir donar-se de baixa per discrepàncies sobre l'articulació territorial de la Confederació i per la manca de reconeixement del pes de la FaPaC dins de la confederació.

Segons els seus estutus, la CEAPA treballa per aconseguir una escola pública de qualitat, democratitzar l'ensenyament i millorar les condicions de la infància.

Biografia Aleatòria

Cid i Pañella, Marta

Marta Cid i Pañella (Amposta, 29 de juliol de 1960) és una política catalana membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i diputada al

Història Aleatòria


CEIP Gitanjali (Badalona)

Història

El curs 2002-2003 l'escola va commemorar el 40è aniversari de la seva fundació.

Cap Imatge

Gitanjali és la història d'un poema, però també és la història d'una Escola. D'una Escola que van fer sorgir a Badalona un grup de gent que (...) com Tagore creien en la llibertat, en l'internacionalisme, la justícia i en la protesta contra tot allò que representava opressió. "De mica en mica, l'Escola Gitanjali s'anà omplint de nous continguts. S'omplí de les idees, esperances i il·lusions de tots aquells que hi anaven entrant i passant. Tots els mestres hi han deixat un trosset d'ells mateixos. Les noies i els nois s'hi feien grans i a l'Escola hi quedava una part de la seva vida.

Els mestres, els nois i els pares aprenguérem junts aquí la difícil tasca de la democràcia. Discutint en assembles, fent i desfent, aprenent sempre dels errors i, en definitiva, avançant...Ara, als vint-i-cinc anys, penso que el Gitanjali que va començar sent un poema i després va ser una Escola, avui és una part de la història de Badalona. tots junts hem escrit una pàgina de la història de la nostra ciutat. El Gitanjali en un altre lloc, en un altre context, hauria estat diferent. És tal com és perquè és aquí. S'ha fet en aquesta ciutat mig suburbi, mig industrial, mig marinera i s'ha fet amb aquests alumnes, amb aquests mestres i amb aquests pares.

L'Escola Gitanjali de Badalona es troba a l'Avinguda Martí Pujol, 37-41. Aquesta escola es va fundar l'any 1962 de la mà de tres joves badalonines de 24 anys que pretenien crear una escola completament diferent de les que existien en aquella època. Les bases pedagògiques en les que es van inspirar es fonamentaren en Pestalozzi, Froebel, Decroly i Montessori.

Tanmateix les tres fundadores sentien una gran admiració per Rabindranath Tagore, tant pel seus escrits, primordialment de poesia, com per l'Escola Santiniketan( l'Escola de la Pau) que ell havia fundat el 1901. Aquest fou el motiu pel qual desitjaven posar el nom de Tagore a la nova escola. Malauradament, una de les escoles fundades en aquells anys, seguint els mateixos passos, els havia passat al davant, l'Escola Tagore ja existia a Barcelona. Quedava la possibilitat de posar el nom d'un dels seus llibres de poemes. N'hi havia dos que els abellien molt per la seva relació amb els infants: La LLuna Nova i El jardiner. No va poder ser cap dels dos perquè per imperatiu legal no es podia registrar l'Escola amb un nom en català. Optaren, per tant, pel nom d'un poema mísic, Gitanjali Ofrena Lírica, considerada la seva obra més important i que valgué al filòsof bengalí la concessió del premi Nobel de Literatura l'any 1913. Així doncs, el nom de Gitanjali fou el que finalment es trià, fet que posa de manifest que un nom català no podia ser possible en aquella època, en canvi, un nom en llengua urdú sí.

Després de superar molts entrebancs, canvis d'edifici... la Cooperativa de Mestres s'integrà al col·lectiu CEPEPC que lluitava per convertir les escoles que en formaven en públiques. L'Escola es va integrar oficialment a la xarxa pública, el dia 16 de gener de 1986, Decret 15/1986, DOGC núm.647 del 10.2.1986 d'acord amb la Llei 14/1983 i l'ordre del 18 de juliol de 1985, D.O.G.C del 26.8.1985 que aprovava la llista definitiva dels centres privats que s'havien d'integrar a l'escola pública.

Actualment l'Escola Gitanjali és una escola pública d'una línia que és hereva del moviment històric de l'Escola Nova i que té un Projecte Educatiu que pretén formar nens i nenes responsables, crítics i plenament integrats al seu entorn i capaços de projectar-se en la societat del futur.

Referències

Monés i Pujol- Busquets, Jordi: Escola Gitanjali. Els primers quaranta anys. Edita: Gestió i Promoció Editorial, S.L. Octubre 2002

Font: Viquipèdia


FAPAC. Tots els drets reservats