FAPAC


Benvinguts a la AMPApèdia, l'enciclopèdia lliure de la FaPaC


Aquest és un projecte col·lectiu destinat a construir una base de coneixement útil per al moviment associatiu dels pares i mares dels alumnes. Esperem que us sigui útil per a les vostres consultes i, si pot ser, esperem que hi afegiu també les vostres aportacions.

Per crear nou contingut heu de registrar-vos a la web, i després aneu aquí.

Per a qualsevol dubte consulteu l'ajuda.

Animeu-vos a crear un article sobre la història de la vostra AMPA o el vostre centre educatiu. També podeu fer un article sobre algun coneixement que teniu.


Nota: La FaPaC no se'n fa responsable de la veracitat dels continguts dels articles creats. Si trobeu alguna cosa incorrecta o difamatòria, sisplau fes-nos-ho saber per rectificar-ho.


 

Categories

Pàgina Aleatòria

Casals d'estiu

Es fan a ciutat: els nens i nenes tornen cada dia a casa seva. Solen ser les activitats de vacances més vinculades a l'escola. Se solen fer torns setmanals o quinzenals i admeten una gran flexibilitat (horaris de matins, tardes, o tot el dia; amb menjador o sense, etc.). Aprofiten els recursos culturals i els equipaments esportius de la ciutat. Es fan en instal·lacions escolars, municipals o a les entitats de lleure.

Estan regulades pel Decret 267/2016 de 5 de juliol.

El decret requereix que els monitors participants tiguin el títol de  Monitora o monitor d'activitats de lleure infantil i juvenil i que estiguin coordinades per una  directora o un director d'activitats  de lleure infantil i juvenil.

Consulteu:

Espai d'informació sobre els Casals d'Estiu de FaPaC

Biografia Aleatòria

Pujals i Vallvé, Joan Maria

Joan Maria Pujals i Vallvé (Vila-seca, Tarragonès 1957) és un filòleg i polític català. És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Políticament, és militant de CiU, partit amb el qual fou alcalde de Vila-seca de 1983 a 1991, i president de la Diputació de Tarragona des del juliol del 1988. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya i poc després Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya fins juny del 1996, quan fou nomenat conseller de Cultura.

Història Aleatòria


CEIP El Farell (Caldes de Montbui, Barcelona)

 

Per què el nom de El Farell?

Fa ja uns quants anys, l'escola es va plantejar de canviar el nom del centre que aleshores, era el de Geògraf Aparici. Es va seguir un tot un procés que involucrava el professorat i els/les alumnes, per tal d'arribar a l'actual nom: Es va obrir un termini per a aportar totes les idees i posteriorment es va fer una votació. El resultat va ser: El Farell.

Aquest nom coincideix amb el de la muntanya de "El Farell". Llegiu la seva llegenda:

 

En aquella època, a la vila de Caldes de Montbui existia una masia que es deia el Farell, on hi vivia un pagès molt alt i gros. Tenia tanta força que tothom el coneixia pel "Fort Farell" i ningú de la rodalia podia batre'l. Era modest i senzill i duia una vida tranquil·la dedicada a la pagesia.
Un dia, mentre llaurava una feixa, va passar un gegant foraster que va quedar bocabadat davant de la seva força. Per això li proposà que anés a Barcelona, on un gegant Moro reptava tots els homes valents de la terra.
De fet, li va costar una mica convèncer-lo, però al final va decidir d'anar-hi per poder fer fora aquell foraster que tenia a tothom atemorit. I, cap a Barcelona s'ha dit. Pel camí va agafar un pi d'un bosc molt frondós perquè li servís de bastó. Els infants el seguien i el rondaven tot cantant-li.

El gegant del pi
ara balla, ara balla;
el gegant del pi

ara balla pel camí.

El gegant moro el va rebre i li va parar una bona taula com tenia costum sempre que algú acceptava el seu repte. Mentre el Farell anava menjant pacíficament, el Moro, amb ulls de ràbia deia:
-Menja, menja. Farellàs, que ben poc temps menjaràs.
El lloc escollit per celebrar la gran baralla fou la placeta dels peixos.
El Farell es va quedar plantat enmig de la placeta com si fos de ferro, i restava impassible mentre el Moro no parava d'estomacar-lo. Aleshores, i com qui llença una palla, el Farell el va tirar per damunt de cases i terrats i va anar a parar als afores de la ciutat.
La multitud cantava la tonada que donava fi a l'opressió exercida pel tirà foraster:

El gegant de la ciutat
ara balla ara balla;
el gegant de la ciutat

ara balla pels terrats.

Aleshores el Fort Farell va refer el seu camí cap a casa, però vet aquí que durant el camí li entrà la son i es va ajeure sota una arbre per reposar una mica i després poder continuar. Va succeir, però que mentre el fort Farell dormia va comença a ploure i a caure calamarsa, de manera que aquelles pedretes petites van cobrir tot el cos del pagès gegant. Diuen que mai més es despertà, però que damunt d'ell es formà la muntanya que avui coneixem com el Farell.
   


FAPAC. Tots els drets reservats