FAPAC


Benvinguts a la AMPApèdia, l'enciclopèdia lliure de la FaPaC


Aquest és un projecte col·lectiu destinat a construir una base de coneixement útil per al moviment associatiu dels pares i mares dels alumnes. Esperem que us sigui útil per a les vostres consultes i, si pot ser, esperem que hi afegiu també les vostres aportacions.

Per crear nou contingut heu de registrar-vos a la web, i després aneu aquí.

Per a qualsevol dubte consulteu l'ajuda.

Animeu-vos a crear un article sobre la història de la vostra AMPA o el vostre centre educatiu. També podeu fer un article sobre algun coneixement que teniu.


Nota: La FaPaC no se'n fa responsable de la veracitat dels continguts dels articles creats. Si trobeu alguna cosa incorrecta o difamatòria, sisplau fes-nos-ho saber per rectificar-ho.


 

Categories

Pàgina Aleatòria

Educació Secundària

L'educació secundària és l'etapa de l'ensenyament formal, el del col·legi, que prepara els alumnes per continuar estudis superiors o per accedir al món laboral.

Biografia Aleatòria

Cid i Pañella, Marta

Marta Cid i Pañella (Amposta, 29 de juliol de 1960) és una política catalana membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i diputada al

Història Aleatòria


CEIP L'Arjau (Vilanova i La Geltrú)

Imatge de l'edificiPer bé que sigui d’interès investigar i estudiar l’ensenyament de segles enrere, això no exclou que el que es fa avui i el que ha succeït en un passat recent no tingui el seu valor històric. En celebrar el 10è aniversari del CEIP L’Arjau vàrem pensar que aquest temps contenia 10 anys de vivències, il.lusions, lluita, treball, convivència, entusiasme, projectes... deu anys d’història. Per aquest motiu ens vam engrescar i plantejar aquesta qüestió: Per què no estudiar-los?

ESCOLA L’ARJAU, MÉS DE DEU ANYS D’HISTÒRIA.

En iniciar el mes de setembre del 1985, es posa en marxa una nova escola púbica a Vilanova, és l’escola l’ARJAU.

És situada a la Sínia de les Vaques i té l’entrada principal pel carrer Àncora.

Fins aleshores les escoles eren: Aragai, Canigó, El Margalló, Pompeu Fabra, Sant Jordi i Tacó.

El curs 1987-88, les escoles del C.E.P.E.C. Cossetània i Llebetx, van passar a ser escoles públiques i, més endavant, el Col.legi Sant Jordi va deixar de ser escola de primària i es reconvertí en l’actual Institut d’Ensenyament Secundari Dolors Mallafré.

El claustre de l’Arjau es va formar amb el professorat i l’alumnat que venia de les aules habilitades i un altre de nou.

Les aules habilitades es trobaven repartides per diferents indrets de la Vila: N’hi havia a la Plaça de la Sardana, coneguda com la "Casa de la Pradera" ja que estava feta de fusta; als baixos d’uns locals de la Plaça del Marqués, a Can Pahissa, a la Rambla de la Pau, 42 i, també, a la Sínia de les Vaques on hi havia unes aules pre-fabricades. El Diari de Vilanova del dia 17 de febrer del 1984, li dedica un article: Las aulas Habilitadas, otro colegio más. Con una media de 20 alumnos por aula el profesor puede trabajar muy bien. Aquest és el títol que porta l’article i també podem llegir:

...estas constituyen un colegio con un funionamiento normal y correcto como cualquier otro...el material de las clases està completo y bien dotado...las aulas habilitadas dependían en un principio de los colegios del Tacó, San Jordi, Pompeu Fabra. Continua exposant una mica de la seva història: En el curso 82/83 empezó a funcionar como centro autónomo lo cual facilitó enormemente la labor del profesorado para organizarse. Por aquel entonces funcionaban aulas en la plaza de la vila, las del Marques y la "Casa de la Pradera".

Las aulas situadas en la Casa de la Cultura, en la plaza de la Vila fueron suprimidas muy precarias. Estas aulas se traspasaron a Can Pahissa y a la Sínia de les Vaques. Desde entonces el colegio ha funcionado como cualquier otro centro. (1)

En començar el mes de setembre de l’any 1985 es van fer les primeres reunions del nou claustre a la "Casa de la Pradera", ja que s’estava ultimant el nou edifici.

El primer claustre oficial va tenir lloc el dia 4 de setembre, amb un sol punt a l’ordre del dia: "Elección de director para el nuevo colegio "L’Arjau".

En aquest claustre hi va assistir la inspectora, Sra. Anna Sala i, després de diverses votacions, va sortir escollit director el professor José Laguna. Com a cap d’estudis, Miguel Angel Rhodes i, com a secretària, va presentar-se voluntària la professora Montse Barquet. (2)

El dia següent, 5 de setembre, el claustre es reuneix amb dos punts a l’ordre del dia 1. Elecció de curs.

2. Càrrecs (3)

L’acta d’aquesta segona reunió del claustre ja va ser escrita en català. Idioma que s’ha seguit usant sense interrupció en les actes del Centre.

D’aquesta acta podem treure el quadre pedagògic del primer curs que va funcionar el col.legi:

Pàrvuls 1r: A: Elisa Fernández.
  B: Josefa Carbonell.
Pàrvuls 2n: A: Montserrat Robelló
  B: Lucia Romero
E.G.B. 1r: A: Montserrat Roig.
  B: Núria Casso
E.G.B. 2n: A: Providència Garcia
  B: Montserrat Vidal
  C: Dolors Anguera
E.G.B. 3r: A. Jesús Ortiz
  B: Manoli Fondevila
  C: Teresa Arnaiz
E.G.B. 4t: A: Antonio Navarro
  B: Miguel Angel Rhodes
  C: Montserrat Barquet
E.G.B. 5è: A: Mª Angeles Diez
  B: Concepción Alonso
  C: Mª del Mar Castro
E.G.B. 6è: A: Juan Guasch
Equip directiu: José Laguna
  Miguel Angel Rhodes
  Montserrat Barquet

Aquesta acta està signada per Maribel Calvo, que era la secretària d’actes.(4)

Per l’acta del dia 16 de setembre sabem que es va crear una nova aula de tercer de la qual el professor nomenat era Joan Mateu.

Tenint en compte les mestres de català que no tenien tutoria, el claustre d’aquest primer any estava format per: "Concepción Alonso, Dolors Anguera, Teresa Arnaiz, Montserrat Barquet, Maribel Calvo, Josefa Carbonell, Núria Casso, Mª del Mar Castro, Mª Angeles Diez, Elisa Fernández, Manuela Fondevila, Mª Providència Garcia, Juan Guasch, Natividad Gayà, José Laguna, Teresa Massana, Joan Mateu, Antonio Navarro, Jesús Ortiz, Miguel Angel Rhodes, Montserrat Rovelló, Montserrat Roig, Lucia Romero, Montserrat Vidal. El curs 1986-87 arriba al centre Maria Rodríguez, Anna Font i Carme Lorenzana. (5)

Quant al conserge, des del primer dia, ha estat en Manel Orriols la missió del qual és vetllar per la conservació de l’edifici.

Fent un seguiment de les reunions del claustre, d’aquest primer curs, hi trobem des de temes pedagògics a simplement organitzatius, per exemple: treball dels/ de les mestres per comissions, els departaments, els espais, classes de reforç, proposta de sol·licitar un/a professor/a d’educació especial, clixés, treball per racons, horaris. Es debat la necessitat que els professors tinguin claus de l’escola, torns de vigilància del pati, reglament per la utilització de les pilotes, les pistes, material, neteja del pati, timbres, transport de malalts o ferits, classe d’educació física en dies de pluja, menjador, substitucions, biblioteca, informacions del Consell Municipal d’Ensenyament, ...El dia 6 de març de 1986, el claustre debat la proposta de ser escola d’immersió. Aules-Taller. Vagues, revisions mèdiques, votacions al Consell Escolar, integració, festa de l’A.P.M.A. (Associació de pares i mares d’alumnes), entrega de notes, casals d’estiu, E.A.P. (Equip d’Assesorament psicopedagògic). (6)

El col.legi es troba situat al barri de Mar, a l’antiga Sínia de les Vaques. En començar el curs no hi havia més que una palmera al mig, per aquest motiu se li dóna la importància que es mereix i figura en l’anagrama

Centrant-nos en l’anagrama del col.legi, hem triat un escrit que el comenta a la revista El Tafaner, signat per Iban Navarrete alumne de 5è que ho explica: ...Us heu fixat amb les peces que el componen? És ben fàcil, hi ha un FAR, un ARJAU, una PALMERA i les lletres L’ARJAU que suren com barquetes sobre el mar.... Va comentant tots els detalls i és molt bonic el que fa sobre la palmera La PALMERA també és una peça característica de l’escola, perquè aquest arbre va néixer en aquest terrenys abans que s’hagués construït res i aquí es va conservant, aguantant totes les malifetes dels nens de l’escola i guardant tots els secrets.(7)

Quant a l’edifici, una revista especialitzada "On 71 diseño" sota el titular "Un ambiente especial donde es bello aprender, li dedica les pàgines de la 28 a la 33, en aquest article hem obtingut la fitxa tècnica que es còpia a continuació:

"Situación: Vilanova i la Geltrú.

P. Parcial Sínia de les Vaques.

Proyecto: 1982-83.

Autor: Josep Mª Rovira Gimeno, arquitecto.

Colaboradores: Antonio Solé

Albert Roig

Eugeni Soldu

Magda Mària

Josep Sala

Estructura: Josep Sotorres, ap.

Instalaciones: Antonio Trilla, ing. Técn.

Construcción: 1984-85

Arquitectos: Josep Mª Rovira

Cristina Azcona

Aparejadores: Antonio Solé

Josep Roig

Empresa

Constructora: Hispano Alemana de construcciones S.A. (8)

El centre està construït en mòduls separats que estan units mitjançant un passadís.

Entrant al col.legi hi ha l’edifici d’administració que consta de dos pisos. A la planta baixa hi ha el vestíbul, el despatx del conserge, el despatxet de l’A.P.M.A i el despatx del/de la director/a, la farmaciola junt als lavabos i un sotaescala on es guarda el material. Al primer pis hi ha la sala de mestres, lavabos, el despatx de l’E.A.P., i un altre despatx on hi ha la maquinària per a fer còpies... i uns lavabos.

A continuació, la cuina totalment equipada, i el menjador; a sobre de la cuina hi ha el pis del conserge, que s’ha utilitzat com a ludoteca del barri de mar i actualment el fa servir l’A.P.M.A. per a les seves reunions ja que com a ludoteca es va cedir una aula de la planta baixa de l’edifici de primària perquè els nens i les nenes tinguessin més seguretat en no haver de pujar i baixar escales.

Un altre edifici és el de parvulari, amb quatre aules grans i boniques; dues petites habitacions per a material que a la vegada serveixen per a comunicar aquestes classes.

L’edifici on hi ha la primària és el més gran, els seus primers anys va albergar els vuit cursos de l’E.G.B. Aquest consta de dues plantes. En els anys ha anat experimentant algunes millores i canvis. Hi trobem la biblioteca, l’aula de plàstica i audiovisuals. En un principi, per necessitat d’espai, es va fer un tancat al vestíbul principal, sota l’escala, aprofitant un gran finestral que dóna al pati. Aquest espai que s’ha guanyat, s’ha fet servir per a aula taller i per a aula d’educació especial; la decoració ha quedat molt acollidora ja que, aprofitant el racó de l’escala, s’ha fet una caseta per als racons de joc.

Amb el temps i a causa dels espais que ha deixat lliures la reforma educativa s’ha aconseguit un gimnàs, aules per a idiomes, informàtica, religió i música.

El pati és molt gran i assolellat, disposa de pistes esportives amb porteries de futbol, bàsquet i una xarxa de voleibol que es treu i es posa quan es necessita.

ORGANITZACIÓ

Consell Escolar.

És l’òrgan de govern per excel.lència del Centre, el que pren les decisions més importants. Presidit pel director/a, en ell hi són representats els professors/es, els pares i mares dels alumnes, votats pels seus companys, un/a representant de l’APMA, l’Ajuntament i el personal no docent. Mentre hi havia alumnes a 7è i 8è, també hi havia els seus representants.

El Claustre de Professors i professores:

Està format per tot el professorat del centre. S’hi debaten els temes pedagògics o organitzatius. Es reuneix amb més o menys freqüència, ja que al treballar per comissions, de vegades algunes decisions es debaten en la comissió pedagògica o en els cicles, i en el claustre general, s’aproven.

Equips directius:

 

Directors/es

Cap d’estudis

Secretari/a

1985-85

José Laguna

Miguel Angel Rhodes

Montse Barquet

1986-87

Teresa Arnaiz

Montse Roig

Núria Casso

1987-88

"

"

"

1988-89

"

"

"

1989-90

Fina Carbonell

Manoli Fondevila

Dolors Anguera

1990-91

Josep Riera

José Laguna

Tais Jarque

1991-92

"

"

"

1992-93

"

Araceli Canyelles

Teresa Hill

1993-94

Provi Garcia

Carme Lorenzana

Dolors Anguera

1994-95

"

"

Tais Jarque

1995-96

"

"

Adelaida Tricas

1996-97

"

"

Dolors Anguera

1997-98

"

"

"

1998-99

"

"

"

1999-00

"

"

"

PROJECTES INNOVADORS:

Projecte Ciència 6/12:

Projecte de ciències naturals amb el qual s’aprèn mitjançant l’observació i la manipulació. El projecte data de l’abril de 1992. Per a posar-lo en marxa el professorat va fer cursos de formació i es van comprar uns armaris molt ben equipats. (9)

Projecte d’alimentació:

Projecte impartit per l’Ajuntament per a la Primària. L’escola ha realitzat una feina molt interessant, des del curs 1994-95 a Ed. Infantil amb el suport de l’assistent social de l’EAP, el Departament de Salut de l’Ajuntament i el professorat d’aquesta etapa. S’han fet tasts de fruites, conferències per a pares i mares d’aquests cursos impartides per professionals de la mateixa escola i els/les col.laboradors/es en endegar el projecte.

L’escola també va col.laborar amb un programa radiofònic, el dia 10 de setembre sobre alimentació a "Catalunya Ràdio" que presentava Pere Tàpies "Tàpies Variades". Adelaida Tricas va parlar del projecte sobre alimentació que es duia a terme a l’escola. Va ser tot un èxit. (10)

Llengües estrangeres.

Aquesta escola, amb el suport de la Direcció General d’Ensenyament, ha endegat un projecte sobre l’ensenyament de la llengua francesa a cicle superior de primària, per als nens i nenes que tenien ben assolides les estructures lingüístiques. En començar el curs 1996-97 els professors havien rebut cursos de formació i el resultat de l’alumnat fou valorat molt positivament. (11)

Projecte d’adequació de biblioteques escolars:

La biblioteca de l’escola va començar a organitzar-se des del primer any. Més tard es va contactar amb l’Amic del Paper, que enviava informació, llibres catalogats per edats,… El curs 1991-92 vam comptar amb l’assessorament de l’Amic del Paper, a través de Montse Comas i de Carme Dastis. També, gràcies al suport de la Regidora d’Ensenyament, Purificació Santamaria, es varen classificar els llibres en icones igual que ho fan a la biblioteca Municipal Joan Oliva. També s’ha participat en les activitats muntades per l’Ajuntament i la Biblioteca a través de la Ratoliva. Per tot això, quan hi va haver l’ocasió de participar en el projecte d’adequació de biblioteques, l’escola ho sol.licità.

Projecte d’adequació de biblioteques escolars. Mitjançant un conveni entre l’Ajuntament, la Diputació i l’escola es participa en un projecte gràcies al qual aquestes institucions han aportat una important dotació de llibres, un ordinador, renovació de part del mobiliari, taules cadires i altres elements auxiliars. La professora responsable ha dut a terme un curs de formació de 30 hores sobre biblioteques escolars, tot el claustre s’ha implicat i s’ha pogut obrir la biblioteca en hores d’exclusiva i d’esbarjo.

Les classes de parvulari han anat setmanalment a la biblioteca per escoltar contes, mirar llibres o buscar informació puntual per a treballs o interessos del grup. Quant al servei de préstec, als cursos de 1r i 2n, el fan les tutores o mestres de suports a l’aula i, a partir de 3r, la comissió de biblioteca .

ESCOLA D’IMMERSIÓ

L’Arjau va ser la primera escola de Vilanova que va proposar de convertir-se, en centre d’immersió. La idea del projecte d’immersió es basa que els nens/es castellano parlants, en arribar a l’escola, es troben en un ambient totalment català i, així, sense adonar-se’n, comencen a entendre i parlar espontàniament aquesta llengua.

En els primers anys que aquesta idea es posà en funcionament costà una mica que tothom es posés d’acord. (12)

A la primavera d’aquest primer curs 1985-86, varen sortir diverses vegades notes al diari de Vilanova "El col.legi L’Arjau podria realitzar una nova experiència d’ensenyament en català" L’editorial d’aquest dia ho intitula "Català a l’escola de veritat" i a la pàg. 32: "L’Arjau es pot convertir en l’única escola pública de Vilanova que ensenyi exclusivament en català". (13).

En data 3 de juliol de 1986 s’entrega, a la Delegació Territorial, el primer Projecte Lingüístic de l’escola. (14)

A partir del curs 1986-87, es posa en marxa el programa d’immersió. Els nens i nenes vénen al col.legi i es troben immersos en un mon de llengua catalana i el professorat de parvulari comença a formar-se en els cursets que organitza el S.E.D.E.C. per a dur a terme el programa d’immersió. En pocs anys una bona part del claustre obté la titulació de mestre/a de català. Van ser uns moments una mica difícils per a alguns professors que es trobaven a Catalunya forçosos ja que la seva idea era la de tornar a la seva terra però, a poc a poc, aquestes petites dificultats es varen anar superant.

INTEGRACIÓ A L’ESCOLA.

El claustre segueix treballant en aquest projectes innovadors. En el curs 1987-88 es treballà en el projecte d’integració. (Integrar els nens/es deficients o amb qualsevol dificultat en les aules ordinàries). (15)

Al 1989 es fa un projecte d’aula taller de dansa, per a alumnes del cicle superior. (16)

En els anys següents la integració ha estat una de les fites principals de l’equip docent dintre del projecte educatiu.

El mes de gener de 1990, el Centre de Recursos Pedagògics del Garraf edita una revista monogràfica "L’Informatiu"; aquesta vegada el tema era la integració i l’equip directiu de l’Arjau hi col.labora amb un article titulat: "Educar en la diversitat". (17)

El curs 1990-91, l’equip del programa "30 minuts" de TV3, demana la col.laboració del claustre per parlar de la diversitat. Considerant que aquest fet preocupa molt al Claustre i que aquest programa és molt seriós en el tractament dels temes, el professorat va estar d’acord que entrés la T.V. a la reunió del claustre en què es debatria aquest aspecte, el programa s’emeté el dia 30 de juny d’aquell any.

REIVINDICACIONS: UNA TANCA DIGNA.

Del 7 de març de 1988 conservem una nota de l’Assemblea de l’Associació de pares de l’escola en què es convoca una manifestació davant l’Ajuntament per a reivindicar una tanca digna per a l’escola. (18)

LES FESTES.

Des del primer any de funcionament del centre se celebren les festes següents: la Castanyada, Nadal, els Tres Tombs, el Carnaval, Sant Jordi i la Festa Esportivo-Cultural de fi de curs.

Com exemple de les festes de fi de curs en podem triar qualsevol, però hem escollit la del curs 1993-94 ja que el diari de Vilanova ho comenta de la següent manera: El col.legi públic l’Arjau organitza avui una jornada esportivo-cultural de portes obertes com a cloenda del curs.

Durant tota la tarda se celebraran diverses activitats. Entre d’altres, a les 15,30 hores hi haurà una ballada de sardanes, a càrrec dels alumnes de l’escola que n’aprenen gràcies a la col.laboració dels Amics de la Sardana.

A les 16 hores hi haurà una desfilada de moda organitzada pels alumnes de 8è.

També es podrà veure el vídeo de l’obra de teatre Olor de ceba, que els alumnes de 6è van preparar amb col.laboració del servei d’Ensenyament de Català.

Entre altres activitats hi haurà competicions d’escacs, hambol, gimcanes, etc. (19)

Quant al CARNAVAL, destaquen, per la seva simpatia, els sermons de Carnestoltes i les disfresses de les classes que sempre han estat força boniques, originals i divertides.

No falten mai els sermons del "Rei dels Pocasoltes", en els quals acostuma a sortir tota l’escola. Es pronuncia un sermó a "L’Arribo" i alguns anys, un altre per l’Enterrament de la Sardina; en aquests s’aprofita per fer un repàs al que ha passat durant el curs: es parla dels alumnes, dels professors i professores, de l’APMA, del menjador, del conserge...

Dijous gras, es fa xató i merenga a les classes.

SPECIAL OLYMPICS.

L’any dels Jocs Olímpics de Barcelona, Vilanova va ser la seu dels JOCS SPECIAL OLYMPICS. Per aquesta ocasió, les escoles de Vilanova varen participar en l’acte i l’Arjau ho va viure amb molta intensitat. Per a la clausura es va muntar un acte molt lluït, a les pistes d’atletisme, el dia 13 d’octubre de 1992.

FESTA DEL Xè ANIVERSARI.

Un punt i a part mereix aquesta festa que gaudí d’una gran implicació per part de l’alumnat, del professorat i dels pares i mares que cada dimecres es reunien per preparar-la. Es van celebrar una sèrie d’actes elaborats amb molt de temps i amb una gran participació per part de tothom.

El Diari de Vilanova del dia 17 de novembre de 1995 a la pàg. 13 comenta: L’Escola l’Arjau celebrarà amb una festa el seu desè aniversari, el pròxim dissabte, 25 de novembre.

Els actes de commemoració començaran a les deu del matí amb una benvinguda a tots els assistents i una xocolatada. A tres quarts d’onze del matí començarà una gimcana i a les dotze del migdia, els Bordegassos oferiran una exhibició castellera. Mitja hora més tard es lliuraran els premis del concurs de dibuix, es farà una exhibició de patinatge i arts marcials i una ballada de sardanes.

A la tarda, els actes continuaran. De quatre a set hi haurà un gran festival a càrrec de tots els alumnes del centre. I a les cinc hi haurà pallassos.

D’altra banda, durant tot el dia es podrà veure al menjador de l’escola una exposició fotogràfica dels deu anys de l’escola i dels dibuixos del concurs. (20)

Divendres, 1 de desembre, l’Hora del Garraf dedica a la festa una fotografia de la portada. Al peu de la fotografia hi llegim: Pares i alumnes celebren els deu anys de l’Arjau. I a l’interior hi ha dues fotografies: una d’una nena participant a la gimcana i una altra de l’exposició fotogràfica. L’autor de l’article, Raül Maigí, l’intitula: L’Arjau viu en família el seu desè aniversari. Alta participació d’alumnes, pares i professors en la commemoració.

Creiem interessant de transcriure aquest article ja que resumeix el que va passar: L’Arjau ha fet deu anys, alumnes, pares i professors de l’escola, aplegats en la festa d’aniversari, van celebrar units dissabte passat la dècada de vida del centre.

"La participació de tothom i en gran nombre indica que hi ha un interès i un afecte per l’escola" Providència Garcia, directora de l’Arjau, agraeix amb aquestes paraules l’assistència que va rebre l’acte, en la preparació del qual hi va haver moltes hores, entre pares i professors, organitzats en comissions de festa.

Garcia apunta que alguns pares es van quedar la nit abans perquè tot estigués a punt per al gran dia i fins i tot dos d’ells van actuar disfressats de pallassos en un festival que es va fer a la tarda, assessorats per un artista professional. "Aquest esperit i bona voluntat i predisposició de tothom és el que ens ha agradat més".

L’Arjau, el primer col.legi que va proposar la qüestió de la immersió lingüística en català ja en els seus inicis –el curs 1985-86, va recordar dissabte els seus deu anys d’història amb una exposició de fotografies, que va sorprendre als mateixos professors per l’èxit que va tenir aquesta evocació de records. També la revista de l’escola, El Tafaner, va tenir un protagonisme important en la mostra.

La diada festiva va començar de bon matí, amb música i amb les columnes folrades de papers de colors. Durant el matí hi va haver una gimcana i una demostració d’arts marcials. També els Bordegassos van ocupar un moment de la festa, precisament un dia abans de la millor actuació de la seva història. El lliurament dels premis de dibuix i la ballada de sardanes van donar pas a l’aperitiu. Al festival de la tarda hi van participar tots els alumnes, des de P-3 fins a vuitè, i un gran pastís d’aniversari amb l’anagrama de l’Arjau va servir per al fi de la festa…(21)

El Diari de Vilanova, també se’n fa ressò tot publicant a la pàg. 21 una fotografia de la ballada de sardanes, amb el titular Festa per celebrar l’aniversari de l’Arjau. Fa un comentari dels actes i conclou: …La festa es va acabar amb un gran pastís d’aniversari portat amb un carro per exalumnes. (22)

El Consell Escolar del Centre, com a òrgan representatiu de tot el col.legi, reunit el dia 20 de desembre de 1995, acorda, per unanimitat, agrair a totes les persones i les entitats que han acompanyat i col.laborat en la festa. S’envien cartes personalitzades i ho fa públic als diaris. Entre els agraïments és interessant el que es dedica als professors. La revista del centre ho fa des de l’editorial: De la festa del desè aniversari volem agrair la presència dels professors i professores que ja no estan al nostre cole i van venir a acompanyar-nos en un dia tant entranyable per a tots/es nosaltres: L’Anna Font, la Montse Vidal, la Montse Roig, la Conxita López, la Maria Rodríguez, el Jesús Rodríguez, l’Elisa Fernández i en Joan Guasch. (23)

LUDOTECA

Durant el curs 1989 es posà en marxa una ludoteca de la qual conservem un horari i la utilitzaven, per cursos, durant l’hora del pati. Aquesta ludoteca era situada al magatzem circular que està ubicat sota la biblioteca i molts dels jocs que hi havia estaven fets amb fusta per alumnes de l’aula taller.

CONFERÈNCIES:

Per a obrir-se al barri i d’acord amb l’APMA, es decideix de fer uns cicles de conferències sobre temes que interessen a les famílies.

El 22 de gener de 1993, s’organitza una xerrada-col.loqui per tractar "Com ens afecta Maastrich?". Un debat obert entorn al tractat de la Unió Europea. El moderador és Santi Pérez i Fontanillas, membre de l’A.P.M.A., consultor empresarial i expert en economia social. (24)

Hem de destacar les conferències del Dr. Alfred Benlliure i Tarrasón, pediatra, molt estimat per les famílies del col.legi. En acabar les conferències acostuma a repartir uns dossiers molt interessants sobre els temes tractats.

"L’obesitat infantil". 16 de novembre de 1993.

"La salut i els aliments" 6 d’abril de 1995.

"Malalties infeccioses de l’infant: meningitis, hepatitis, varicel.la…". El 27 de maig de 1997.

"Vacuna de la meningitis sí, vacuna de la meningitis, no", el mes d’octubre de 1997.

"Prevenció en pediatria i tractaments alternatius" 25 de maig de 2000.(25)

A més de la part didàctica de les seves conferències, també hem gaudit de la seva col.laboració amb escrits molt interessants a la revista de l’escola.

Roser Mercadé i Fuentes, mestra i pedagoga: "Els problemes més comuns en els nostres fills i filles". (26)

Maite Mayoral i Sabat, llicenciada en filologia i logopeda "Comunicació i desenvolupament del llenguatge". El 14 de desembre de 1993.

Llegüatge i hàbits d’alimentació. (27)

Carme Guerrero Farré, llicenciada en farmàcia, màster en drogodependència, educadora en comunitat terapèutica de toxicòmans. "V i H, SIDA: Un repte dels nostres dies", el 18 de febrer 1994. (28)

Antonia Campoy, sobre maquillatge i cura de la pell. (29)

Els dies 16 i 17 de maig de 1996, va tenir lloc una xerrada als alumnes sobre drogaaddicció, el Sr. Emilio Pérez, cap de seguretat ciutadana del cos de policia nacional va parlar als nens i nenes de 7è i 8è. La xerrada va ser molt interessant i participativa. (30a)

Iolanda del Centre d’Assistència i Seguiment de les Drogodependències (C.A.S.), que depèn de la Mancomunitat Penedès-Garraf, xerrada sobre "La prevenció de la drogaaddicció i els signes d’alerta per a una detecció precoç". El dia 4 de desembre del 1997. (30b)

El curs 1998-99 es va fer un cicle de xerrades sota el títol "Parlem dels nostres fills i filles" impartit per Covadonga Folqué, psicòloga. Constava de diferents temes "L’autoestima en els nens, com fomentar-la" 12 d’abril; "La importància en la relació de parella en l’educació dels fills" 26 d’abril; "Com són els nostres fills" 10 de maig; "L’evolució de les relacions pares-fills" 24 de maig; "Importància de la disciplina, la coherència educativa, la comunicació pares-fills" 7 de juny. (31)

Aquest any 2000, l’onze de maig, va tenir lloc la conferència d’en Josep Franco, formador del programa per a la salut del Departament d’Ensenyament: "Parlar de la SIDA amb els nostres fills/es".

Núria Plana d’Intermón, en aquest anys, ens ha parlat del "Comerç just, consum responsable" i l’última conferència que ha fet ha estat "Educació per a tothom, ara!", el dia 18 de maig de 2000.

 

CORAL INFANTIL:

En un moment en què a l’escola no hi havia professor/a de música nomenat/da pel Departament d’Ensenyament, (curs 1994-95), l’APMA i el Claustre de Professors/es, van muntar una Coral Infantil a parvulari, dirigida per Ana Luz Matamala i, després, per Marta Vives.

El dissabte dia 10 de juny de 1995, la Coral Infantil de l’Arjau, dirigida per Marta Vives, es convidada per la Coral Infantil Moreneta de l’Escola Pia, dirigida per Àngels Ràfols, Anna Poch, Marc Solà i Àlex Urpí, en la seva jornada d’esport i cultura. Varen actuar al pati dels escolapis les dues corals per separat i després varen fer dues cançons de cant comú. L’ambient va ser molt agradable (32)

En començar el curs 1995-96 no hi havia directora per a la coral infantil. Per aquest motiu es demanà a la Mª dels Àngels Ràfols que la engegués. De seguida acceptà i des d’aleshores encà ho ha fet desinteressadament i amb una gran vocació.

Nadal del 96: Concert a l’antic Pòsit de Pescadors i cantada de nadales. Aquest mateix any l’escola és seleccionada en el concurs de cant coral organitzat pel País a l’Escola, dins de l’Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana. Per aquest motiu els petits cantaires, sota la direcció de la Mª dels Àngels Ràfols, el dia 18 de maig, viatgen a Barcelona per actuar al Teatre del Cercle Catòlic de Sants. (33)

20 de juny de 1997: Se celebra el concert de fi de curs a l’Orfeó Vilanoví. A més de les peces preparades per l’alumnat de cant coral, els alumnes que estudien música fan un petit recital del seu instrument.

Cantar al carrer, ha estat la primera experiència i la primera escola de Vilanova que sota la direcció de la Mª dels Àngels Ràfols, directora de la Coral Infantil i Marta Farrús, mestra de música, van sortir al carrer a cantar la primavera, el dia 21 d’abril de 1998. El resultat va ser tot un èxit, tant pels participants com pel públic del Barri de Mar. Els aplaudiments venien del carrer, balcons i finestres, l’Associació de veïns va oferir un refrigeri als nens i nenes que va resultar molt gratificant.

La Mª dels Àngels té per costum, cada fi de curs, confeccionar un cançoner per a cada alumne amb les peces treballades durant el curs. És un bon record.

CONCERTS:

Papasseit canta Papasseit, el 14 de maig de 1992, va deixar emocionada a tota la segona etapa del col.legi.

Cada curs, des de l’any 1992 s’ha celebrat el concert de primavera a càrrec de diferents conjunts de l’Escola Municipal de Música Mestre Montserrat de Vilanova. Sempre s’ha mirat que, a ser possible, en aquests grups hi hagués alumnes del col.legi.

8 de juny 1995.

Grup de flautes: Els Becs

 

 




    • Director: Lluís Casso

 

Grup Instrumental "Els Violinistes de la Teulada"

 

 




    • Director: Francesc Serra. (34)

 

Concert de la Cam Brass, conjunt de vent italià, formació de músics europeus que s’estaven a Vilanova, ofert el dia 27 de maig de 1998, a les 9 del matí, pels nens i nenes. Audició oberta als pares i mares. (35)

Conte-concert amb un grup de quatre contrabaixos, "Conte per anar a dormir" , el 21 de juny de 1999.

Director: Esteve Colomés. (36)

 

CURSOS:

Curs de disseny de felicitacions de Nadal, impartit per la pintora vilanovina i mare d’una alumna, Francesca Calaf, els dies 15, 16 i 17 de desembre de 1993 i 1994. (37)

Els cursos 1993-94, 94-95 es van muntar uns cursets de català per a pares i mares del nostre centre durant les tardes dels dilluns subvencionats pel Servei d’Ensenyament del Català. Xavier Miret, fou el professor del curs que es va impartir cada dilluns a la tarda de 3 a 5. (38)

Campanya pilot per a conèixer la història de Catalunya, promogut per l’Associació Conèixer Catalunya. Fou tot un èxit de participació. Aquesta experiència es compartí amb Can Pahissa, el Foment Vilanoví, Escola La Pau, Escola Montserrat, Diari de Vilanova, Centre Cívic de Sant Joan, Local Municipal del Molí de Vent i Centre Cívic de Mar. (39)

Punt i a part mereixen els cursos i seminaris de formació per al professorat, que organitza l’ICE i el Pla de Formació Permanent de Zona. Tots tenen un gran seguiment per part dels/les mestres d’aquest col.legi i molts s’imparteixen en aquesta escola.

Curs de maquillatge Impartit per Antònia Campoy per a mares i per a l’alumnat de 8è d’EGB.

REVISTA:

L’edició de la revista començà amb alguns números fets esporàdicament sobre esdeveniments concrets. Per exemple: els anys 1989, 1990, per Sant Jordi s’edita una revista amb treballs de tots els cursos de l’escola.

Edicions continuades.

Al desembre de 1990 es publica un full amb el nº 0 del que seria la revista. Al març de 1991, apareix el nº 1. A l’abril el nº 2 i el nº 3, al juny. Durant aquesta temporada es va decidint com es perfilaria. El nº 4, després de Nadal. Al 1992. El nº 5, per Sant Jordi. El 6, al juny d’aquest mateix curs. El 7, per Sant Jordi de 1993. El 8, al desembre de 1993. El 9, per Sant Jordi de 1994. El 10, per Nadal de 1994. L’11, a l’abril de 1995. El 12, al febrer de 1996. El 13, al juny de 1996. El 14, al desembre de 1996. El 15, al juny de 1997. El 16, per Nadal del 98. El 17, al juny del 98. El 18, per Nadal del 99. El 19, al juny de 1999. El 20, per Nadal de 1999 i el 21, el juny de 2000. (40)

Fent un seguiment de les revistes podem saber moltes de les notícies i coses interessants que han passat al col.legi. A la vegada podem veure com ha anat millorant la tecnologia (s’ha passat d’escriure amb una màquina a fer-ho amb l’ordinador) i també veiem les relacions que manté amb les altres escoles...

L’E.A.P.

Sempre s’ha rebut un bon recolzament d’aquest equip, en un principi la persona que col.laborava era en Joan Masip, però des del curs 1990-91 fins ara ho és la Roser Mercadé amb qui es treballen les adequacions curriculars individualitzades, l’atenció a la diversitat i els diagnòstics, sempre amb una relació molt directa amb el mestre o la mestra, els cicles i l’equip directiu.

El treball de logopèdia és atès per la Maite Mayoral.

SARDANES.

Des del curs 1992 els Srs. Manel Masana i Manel Prats ensenyen a ballar sardanes als alumnes, cosa que els ajuda a conèixer les nostres arrels i a treballar la psicomotricitat, l’esquema corporal, l’orientació espacial, el domini del cos, el ritme, les matemàtiques (ja que alguns aprenen fins i tot a comptar-ne els punts) i, sobretot, cal destacar-ne el valor de la relació amb altres sardanistes.

És interessant la cloenda del curs 1992 que va organitzar l’escola. Es va convidar el col.legi dels Escolapis, es va organitzar una ballada i una festa amb un ambient molt agradable. (41)

El diumenge, 21 de març de 1993, a 2/4 d’1, durant la ballada que es va fer a la Rambla Principal es va presentar l’anella de l’escola L’Arjau. (42)

En aquell primer any d’incorporació de la nostra dansa a l’escola es va muntar un curset de sardanes per a pares i mares.

Des del primer moment s’ha participat en les trobades a Barcelona que organitza l’Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana "El País a l’Escola" en què, algun any, s’ha pres part en el concurs que s’ha organitzat i s’han guanyat 3 copes de la qual cosa estan molt satisfets. (43)

Sota el títol "Els nens i nenes de l’Arjau aconsegueixen dues copes", acaba l’article amb les següents paraules: Endavant sardanistes, seguiu fent país, tots units. (44)

Al Claxon, es publica una fotografia i, a sota, hi podem llegir: "Els sardanistes de l’Arjau posen, amb el trofeu guanyat i amb els seus monitors, al Passeig dels Til.lers del Parc de la Ciutadella de Barcelona" (45)

També es participa en les trobades que organitzen els Amics de la Sardana de Vilanova, de Sitges i, fins i tot, a la que es va organitzar al Prat de Llobregat per l’apadrinament dels gegants. (46)

El Diari de Vilanova publica una carta que havien escrit els/les alumnes de 8è d’E.G.B. de l’Arjau com a agraïment als monitors de sardanes, Manel Prats i Manel Masana que, durant tants d’anys, els havien ensenyat a ballar-les amb tanta paciència (47a). Per aquests nois i noies la sorpresa va ser la carta que va publicar el Diari, uns dies després, dirigida a l’alumnat de 8è, intitulada "Als alumnes de 8è d’EGB de l’Arjau" i signada per Salvador Feliu i Albet, en la qual els felicita per ballar sardanes i els anima a continuar en aquesta tasca. (47b)

"Els nens i nenes del col.legi van participar en els actes que es van organitzar a Vilanova el dia universal de la gent gran fent una ballada de sardanes" (48) Des de l’Ajuntament s’agraeix aquesta intervenció.

COLÒNIES:

Dins del projecte educatiu del centre constitueixen un tema important ja que en elles es treballa molt la convivència i també es mira que, els nens i les nenes, gaudeixin de l’aprenentatge, mitjançant els tallers.

És molt bonic llegir els diaris de colònies que escriuen els nens i nenes de parvulari. A l’arxiu de l’escola es guarden els que fan cada curs.

Als més grans, els Camps d’Aprenentatge, els agraden molt (Ex. La Garrotxa)

Colònies a la neu: La Molina, la Vall de Núria... com exemple més representatiu podem comentar les de la Vall de Núria del curs 93-94, 5 dies meravellosos … quan vam arribar a Ripoll vam anar a veure el monestir, únic en el seu estil romànic…agafàrem el cremallera a Ribes de Freser… amb el telecabina vam pujar a l’alberg. El primer que vam fer va ser tocar la neu…Al dia següent ens vàrem llevar d’hora i cap al curset d’esquí. Quina sort!… Quina meravella de cel a 2120m.! i encara més amb el telescopi… Quan es va fer fosc vam fer una cosa espectacular, baixar per una pista difícil amb torxes. Era massa!… Coneixiem ja a molta gent d’altres escoles però encara en coneixerem més en el ball de la nit. Un senyor amb un acordió que ell solet semblava una orquestra… Ales 6 del matí, amunt cap al Torreneules Gran 2.731 m. … Divendres , últim dia… Amb les motxilles, els cremallera i el tren fins a Vilanova. (49)

 

CORRESPONDÈNCIA AMB ELS NENS I NENES DE BÒSNIA

La Natàlia, alumna de setè de l’Arjau, va ser, potser, la primera nena de Vilanova que va rebre una carta des de Bòsnia. Els diaris de Vilanova es varen interessar per aquest fet i li varen demanar informació; ella estava molt contenta de tenir un amic i l’Hora del Garraf, en un escrit signat per Raül Maigí, li dedica un full, que intitula "Hola em dic Amar" Una alumna de dotze anys de l’escola l’Arjau rep una carta de la localitat bosniana de Maglaj". Fruit de la iniciativa de la taula d’entitats per Bòsnia, en el seu moment es valorà molt positivament la carta, ja que això va demostrar que el correu els arribava i, a la vegada, el fet venia carregat de contingut pedagògic ja que tots/es practicaven l’anglès. Per altra banda cal remarcar el valor humà que conté la iniciativa. (50)

SUPORT AL POBLE BOSNIÀ.

Magna Cabrera que és una lluitadora per les llibertats del seu poble, Bòsnia-hercegovina, va ser a Vilanova per explicar la realitat bosniana. Una representació dels nens i nenes del col.legi li varen pintar un quadre, per demostrar el seu suport. El diari de Vilanova publica una fotografia en la qual podem llegir el següent: "Magda Cabrera rebent un mural dels nens de l’Arjau. Estava molt emocionada" . (51)

La solidaritat és un tema que es té molt present a l’escola, tant és així, que no solament es treballa a les aules, concretament el nº 14 de la revista "El Tafaner", del desembre de 1996, ho tracta monogràficament.

TEATRE

Al llarg dels cursos s’han anat efectuant tot un seguit de representacions teatrals com:

"La llegenda de Sant Jordi", la de "La Castanyera"…

"Mi Tia Cayetana" de Rosario Ruiz González, es presentà el dia 21 de març, a les 7 de la tarda, al Centre Cultural Rafael Alberti, escenificada pels nens i nenes de 8è d’E.G.B.

Per a la Diada de Sant Jordi de l’any 1992, els alumnes del cicle superior d’EGB, van oferir una obra teatral "Hollywood-Vilanova any 2.500".

Alguns anys s’ha participat en els que organitza la Campanya el País a l’Escola de l’Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana amb les obres: "Olor de ceba" (6è d’E.G.B.) "Història de Catalunya" (8è d’E.G.B).

També es representà l’obra còmica, clàssica i celebrada "El malalt imaginari", versió lliure d’un fragment de l’obra de Molière, representat pels nens i nenes de 5è del curs 1994-95. (52)

"El cargol que busca el sol i la branqueta de poliol" 1r de primària del curs 1995-1996.

ACTIVITATS DE L’A.P.M.A.:

Sempre s’ha procurat que aquestes no faltessin, des d’equips de bàsquet, futbol, patinatge, perruqueria, castanyoles, sevillanes, balls, teatre...

S’han fet cursos d’idiomes impartits pels mateixos/es pares i mares: d’anglès, portugués i alemany. De matemàtiques, de grafologia... tots destinats a pares, mares i exalumnes.

Els cursets de català varen estar subvencionats durant dos cursos pel S.E.D.E.C. (Servei d’Ensenyament del Català) que posava el professor/a i, per els pares i mares eren totalment gratuïts.

El 20 de desembre de 1996, al Diari de Vilanova, podem llegir una carta al director, signada per Alfons Reyes, President de l’A.P.M.A. del col.legi, titulada "Civisme i Educació" en què es queixa de la deixadesa que envolta l’escola i reclama un esforç, per part de tots els veïns, per millorar. Acaba dient …el que és bo per a l’Arjau, és bo per al barri de Mar, i ho és més per a Vilanova. Gràcies! (53)

Les activitats més interessants organitzades per l’A.P.M.A. amb la col.laboració del Claustre han estat: La festa del Xè aniversari que ja l’hem comentada en l’apartat de festes i les jornades de l’Arjau verd i net, jornada festiva i lúdica, feta a l’escola en un diumenge, que va fer canviar l’aspecte del jardí i va tenir un gran ressò de convivència i de relació en l’Associació de Veïns del barri. (54)

S’han realitzat ja, tres diades festives sota el lema de la comissió verda de l’APMA, "L’Arjau verd i net".

I Jornada: El Tafaner comenta: El dia 20 d’abril es va celebrar la festa de l’Arjau verd i net". Es van netejar els patis, es van plantar arbres i flors i també vàrem ballar sardanes amb la companyia de la Cobla Jove Dansaires Vilanovins. Encara que el temps no va acompanyar, ens ho vam passar molt bé!. (55)

II jornada: La segona diada va tenir lloc el dia 16 de març de 1997, el que volia ser un simple manteniment de la tasca començada la primavera del curs passat es va convertir en una gran festa de treball col.laboració i solidaritat. (56) S’hi van trobar mares, pares, alumnes, ex-alumnes, professors i professores amb l’única finalitat d’aconseguir un aspecte més alegre i bonic, de l’edifici i dels seus encontorns.

Les accions realitzades van ser les de manteniment de parterres, replantat, pintat de papereres i de columnes amb colors vistosos.

L’Hora del Garraf també se’n fa ressò i sota el títol L’Arjau es mobilitza un cop més per la neteja (57) comenta les accions fetes i en publica fotografies.

III Jornada de l’Arjau verd i net. Té lloc el 26 d’abril de 1997 i serveix per acabar de pintar les columnes i les escales del pati.

També és tradicional la col.laboració de les mares en la festa de la castanyada tot torrant les castanyes i, fins i tot, disfressades de castanyeres, expliquen contes als nens i nenes.

Un altre fet que munta l’APMA és l’Arribada del Caramel el dissabte de Carnaval, en què tots/es es fan la disfressa igual.

 

RELACIONS AMB ELS DIARIS.

Quant a les conferències, activitats, èxit obtingut en les ballades de sardanes, cant coral, cursets, festes... que s’han fet a l’escola El Diari de Vilanova com l’Hora del Garraf, ho han comentat.

RELACIONS AMB L’AJUNTAMENT.

Sempre s’han mantingut unes relacions molt cordials, tot i que, quan s’ha hagut de demanar o exigir, així s’ha fet. L’escola participa en els actes que ells munten i també ha col.laborat, per exemple, a deixar les instal.lacions per a llar d’infants durant l’estiu, per a casals de l’Ajuntament. Es va cedir una aula per a ludoteca, durant tot el curs. L’alumnat va col.laborar pintant uns grans murals per convertir el Pavelló Poliesportiu del Garraf en una gran biblioteca per al repartiment de premis de la nit de Santa Llúcia, el 12 de desembre de 1997.

Per altra banda, l’Ajuntament ha procurat respondre a les demandes de l’escola. La regidora d’ensenyament, Purificació Santamaria, va donar suport, amb la seva presència, als actes que es van fer per al desè aniversari i els de "l’Arjau verd i net".

Amb el Departament de Salut s’ha treballat amb molt d’interès, tant és així que l’escola està considerada com a "escola promotora de salut".

Quant als Serveis Socials que depenen del Departament de Salut també s’hi han mantingut molt bones relacions. Actualment i des de fa molts anys la Pilar Díez i el Jordi Palacios ens recolzen en les nostres demandes.

 

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI DE MAR.

Quant a l’Associació de Veïns del Barri de Mar i del Local Municipal, hem de dir que hi manté un un tracte molt cordial. Sempre se’ls ha convidat als diferents actes i la resposta ha estat molt positiva i col.laboradora. Quan hi ha hagut moments en què, al barri, s’han patit actes vandàlics, també hi ha hagut unió per demanar més vigilància a l’Ajuntament... Per "l’Arjau verd i net", van col.laborar fent obsequis de plantes i donant suport de tota mena. El seu president, el Sr. Pere Cayuela, sempre hi ha assistit tot implicant-s’hi. L’escola participa en els actes que ells munten. Per exemple l’alumnat ha participat en concursos, gimcanes, festes… El professorat sempre ha estat disposat a col.laborar tot formant part de jurats dels diferents concursos (que han estat oberts a tothom) com els de poesia o, fins i tot, en alguna xerrada com la que es va fer per Sant Jordi, l’any 1996, "La poesia avui" (58). Podem resumir-ho dient que hi ha una molt bona empatia.

 

MENJADOR.

Sota la supervisió del Consell Escolar del Centre, ha passat diferents èpoques. Varen començar professors de l’escola. A continuació van introduir-s’hi monitors, l’Associació de Pares i Mares, i actualment, una empresa de càtering se n’encarrega de tot. És dóna la circunstància que, cada curs, el Consell Escolar ha triat la mateixa empresa, que ara es diu "Caserco", i és propietat del mateix cuiner que hi ha d’antuvi, el Sr. Josep Mª Sánchez Capellades. (59)

 

L’escola s’ha anat adaptant als nous temps; hi ha hagut moments alegres i moments tristos, altres de conflictius i de calma. El que cal destacar és que el professorat, en general, té una gran vocació i això fa que les circumstàncies difícils es facin lleugeres i que la feina, amb un ambient agradable, es faci molt més planera i profitosa.

 

CONCURSOS

El curs 1992-93, va obtenir un gran èxit en els cartells del Carnaval Infantil, ja que els dos primers premis van ser per a l’Arjau. El 1r premi el va obtenir l’alumna de 3r nivell, Cristina Cabré Guirao i el segon va ser per Miriam Muela Clemente. El cartell de la Cristina va ser la portada del Programa del Carnaval Infantil.

El 1996, també es va fer un bon paper ja que una altra alumna de l’escola va quedar seleccionada "La Natàlia Moreno de 8èA ha quedat finalista en el concurs de dibuixos de "Carnaval Infantil" organitzat per les organitzacions del carnaval. Felicitats". (60)

Es va guanyar el premi del concurs de dibuix contra el tabac, en el marc del programa "Fem fora el fum de l’escola", organitzat pel Consell Comarcal del Garraf, gràcies a dos alumnes de l’Arjau, Elisenda Torres i Sergi Segador que foren els guanyadors. (61)

Aquesta escola sempre participa en els concursos de dibuix que organitza l’Associació de Veïns i el Local Municipal del Barri de Mar. Com que hi ha molts bons artistes entre l’alumnat, en transcriurem algun ja que el llistat de tots els cursos es pot fer interminable.

El curs 95-96, per la festa de Sant Jordi que organitzava l’Associació de veïns i el Local Municipal, van obtenir premi de dibuix concursant i competint, amb totes les escoles Sergio Bueno de P-3; Màrius Margalet i Alejandro Tello de 1r; Carles Rodríguez i Miguel Ángel Ruiz de 3r. (62)

L’agrupació de Balls Populars exposà les obres del concurs de pintura, convocat a nivell de tot Vilanova. El segon premi se’l va emportar Elisenda Torres i un accèssit fou obtingut per Isabel Esteve, també de l’Arjau. (63)

En el curs 1999-2000, s’han obtingut els premis següents:

De nou una alumna del centre és seleccionada en el concurs de cartells del carnaval infantil. La Laura Navalón ha guanyat el segon premi.

La Maria Reyes, de tercer de primària, ha guanyat un premi en el concurs de dibuix sobre el port.

I al concurs sobre "El Fons Marí" que organitza el Barri de Mar, s’han guanyat els següents premis:

Joaquim Piñol de P-3: 1r premi (3-5 anys)

Coral Vargas de P-5: 2n premi (3-5 anys)

Luke Lamerton de P-4: 3r premi (3-5 anys)

Víctor Urbano de 2n B: 2n premi (6-8 anys)

Fernando Catalan de 2n A: 3r premi (6-8 anys) (64)

Des del Departament de Salut de l’Ajuntament també han donat el premi a l’Arjau al millor pòster "De la barca al plat" 2000.

L’últim premi obtingut ha estat un accèssit per l’escola en el XV Concurs Bíblic amb el tema "Jesucrist 2000" que organitza la Federació de Cristians de Catalunya "Grup Avant" de Terrassa. (65)

 

JUBILACIONS

Durant aquests cursos també s’han anat jubilant 3 professors. El mes de juny de 1993, l’Angelines Díez i al juny de 1995, l’Elisa Fernández i el Juan Guasch.

Aquestes festes han estat molt simpàtiques i entranyables. La primera va ser l’Angelines, la qual es va sentir molt feliç amb el recolzament de tots els seus companys/es. La revista El Tafaner nº 8, del mes de desembre del 93, la recorda …la professora Angelines que s’ha jubilat i que, durant tots els anys que porta de vida aquest col.legi, ha estat amb nosaltres, fins i tot ens precedia des de les aules habilitades…" (66) Ara tots/es la trobem a faltar ja que ens ha deixat definitivament però, d’ella, en resta el record d’una persona molt íntegra, molt elegant i una gran companya.

De la jubilació de l’Elisa i el Joan també en tenim notícia als diaris "El col.legi l’Arjau celebra una sèrie d’actes festius i acadèmics durant el mes de juny en honor a dos dels seus professors…" (67)

L’Hora del Garraf notifica: L’Arjau ret homenatge a dos mestres que es jubilen. …Els dos professors que es retiren són l’Elisa Fernández i Joan Guasch. "El claustre de professors i professores els felicita alhora que reconeix la feina feta durant tants anys d’ensenyament als infants, els agraeix la seva col.laboració i les bones estones que en la seva companyia hem passat", assenyalen els professors en un comunicat. (68)

La revista de l’escola també els dedica a cadascú un article molt bonic. (69)

VIATGE PEDAGÒGIC INSTITUCIONAL .

L’equip directiu de l’escola viatjà a Mérignac junt amb altres equips de la Comarca del Garraf, la Inspecció d’Ensenyament i una delegació de Consell Comarcal, per fer una visita pedagògica a les escoles d’aquella ciutat. Les representants de centre van ser: La Dolors Anguera, secretària i la Providència Garcia, directora. La premsa d’aquella ciutat comentava: Jumelage avec Vilanova. Les ensenyants précedent les élus. Vingt-six enseignants d’une délégation du Consell Comarcal del Garraf ont, durant quatre jours, visité et échangé leurs expériences avec leurs homologues mérignacais (70), com a testimoni de la visita als centres d’ensenyament d’aquella ciutat que van fer un grup de 26 responsables d’escoles de la comarca del Garraf a Mérignac, ciutat agermanada amb Vilanova i la Geltrú.

PROPOSTA DE FUSIÓ AMB EL COL.LEGI SANT JORDI.

El curs 1993-94, es van viure uns mesos d’inseguretat, ja que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat veia la necessitat de crear un institut de segon ensenyament per encabir l’E.S.O. Per aquest motiu proposa la fusió de dos col.legis: el Sant Jordi i L’Arjau. Aleshores foren moltes les reunions que van tenir els dos claustres, totes molt cordials i amb aperitius per trencar la inseguretat regnant. Les notes als diaris van ser constants; com a exemple posarem la del dia 11 de març de 1994. A la portada, en gran titular, llegim: L’Ajuntament protesta perquè Ensenyament no li ha consultat la mesura Els col.legis Sant Jordi i Arjau es fusionaran per ordre de la Generalitat i a la pàg. 12 El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha decidit, sense comunicació prèvia a l’Ajuntament, la fusió de les escoles Sant Jordi i l’Arjau a partir del curs 1994-95. L’Ajuntament ha protestat davant el Departament i reclama la construcció d’una nova escola de primària a la zona Geltrú-Sant Jordi i que els alumnes que hagin començat els seus estudis primaris al sant Jordi puguin acabar-los al centre... La Generalitat ordena la fusió dels col.legis Arjau i Sant Jordi per encabir l’ESO. (71)

ALTRES NOTES SOBRE AQUEST AFER.

Diari de Vilanova: 25 de març 94 Ensenyament: la pitjor proposta… Comissió executiva del P.S.C. (72)

31 de març 94, pàg. 6. L’anunci de la fusió dels col.legis públics Arjau i Sant Jordi, segons el qual el segon passaria a ser centre de secundària, ha provocat una dura polèmica dins l’àmbit de l’ensenyament a la ciutat. Entremig del conflicte hi ha l’Extensió Institut de Batxillerat La Paperera, ubicat des de principis de curs al costat de l Sant Jordi, que són els pioners en l’aplicació de la Reforma a secundària a la ciutat… (73)

L’Ajuntament reclama o un nou institut o un nou col.legi públic a la zona. El Consell Escolar del Sant Jordi protesta a la Generalitat per la fusió amb l’Arjau… El Consell Municipal d’Ensenyament ha donat el seu suport a la protesta… (74)

Al Diari de Vilanova del 8 d’abril de 1994, es publica una carta del Consell Escolar del C.P. Sant Jordi, titulada Protesta del Consell del Sant Jordi (75)

Aquesta fusió no es produí.

REUNIONS DE DELEGATS/DES.

Quant al funcionament democràtic de l’alumnat, tot i no haver, actualment, alumnat de 7è i 8è, no s’han deixat de fer reunions de delegats/des. Ara se’n fan per tota la primària des de 1r fins a 6è nivell. La professora de 2nA, Glòria Torrebadella a la revista comenta ...hi ha dos elements que val la pena remarcar, i són: la il.lusió que varen posar en la votació , i la seriositat dels nens delegats i l’interès per fer bé la seva feina... (76)

INSPECCIÓ D’ENSENYAMENT.

Quant a la inspecció, aquests anys, també s’han viscuts canvis. La primera inspectora va ser l’Anna Sala (any 85) i, de seguida, va venir Na Sonsoles Ortega que va estar els 5 primers anys, fins l’any 1990 en què va ser nomenat En Camil Fortuny. Des de l’any 1995 hi ha la inspectora Na Mª Cinta Serres. S’ha de fer constar la col.laboració, el suport i l’ajuda rebuda en tot moment per part d’aquests professionals.

Aprofitant el retard en la publicació del treball podem dir que, en aquests moments, l’escola està vivint unes experiències fantàstiques, que continua muntant conferències, concerts, participant en ballades de sardanes... i que els ex-alumnes estan fent un bon paper a l’institut, a la Universitat o al seu lloc de treball.

Quant a la participació en projectes nous, s’ha pres molt d’interès en el Descobrim Vilanova i la Geltrú, en aquests moments tota la primària l’està treballant a la seva classe. Al mes de desembre de 1998, la revista ja anunciava el projecte tot comentant Segur que en acabar tots i totes coneixerem i estimarem la nostra ciutat molt més que fins ara. Perquè segons diuen: Conèixer és estimar (77)

No podem deixar de comentar les bones relacions que hi ha amb la Llar d’Infants "El Gavot" que cada curs és visitada pels alumnes de l’escola i a l’inrevés. Visita que es programada per tots dos claustres amb molt d’interès.

És interessant recordar quan va començar l’escola, el setembre de l’any 1985, moment en què el material més modern de què disposàvem era una màquina de clixés i, més endavant, una de clixés electrònics quan, actualment, es disposa d’una aula d’informàtica excel·lentment dotada, d’impressores làser i de raig de tinta, de connexió a Internet. Gràcies als projectes Argo i Educàlia es gaudeix d’unes connexions i d’alguns aparells cedits gratuïtament per poder gaudir de recursos pedagògics. És d’obligat compliment fer un comentari a part sobre la rellevant col.laboració que ha exercit en tot l’aspecte informàtic del centre, el professor, Miguel Angel Rhodes el qual ha connectat tota l’escola en xarxa, ha tret una web del col.legi… Podem dir que gràcies al seu entusiasme ha construït un aula totalment artesanal i de les millors que hi ha en aquests moments.

També hem de dir que gràcies a les aules que han quedat lliures pel fet que han desaparegut els cursos de 7è i 8è d’E.G.B. a causa de la implantació de la REFORMA EDUCATIVA, hi ha nous espais que s’han reconvertit. Així, l’Ajuntament ha sufragat les obres d’un gimnàs tot tirant l’envà que separa dues aules i el conserge hi ha posat un terra molt bonic.

Gràcies a la col.laboració de l’Ajuntament i de l’A.P.M.A. s’ha arreglat el pati de parvulari i s’hi ha posat una estructura de joc de la qual, els més petits/tes, gaudeixen moltíssim.

Actualment, el curs 1999-2000, el professorat està format per:

Rosa Mª Fo, Natàlia Palau, Anna Font, Rosa Calabuig, Montse Lorenzo, Núria Casso, Carmen Garcia, Glòria Torrebadella, Dolors Anguera, Manoli Fondevila, Àngels Vidal, Mª del Mar Castro, Miguel Angel Rhodes, José Laguna, Tais Jarque, Olga Borrallo, Plàcid Canton, Glòria Steegmann, Carme Molins i Provi Garcia.

D’aquests, els/les que hi eren el primer any són: Dolors Anguera, Mª del Mar Castro, Núria Casso, Manoli Fondevila, José Laguna, Miguel Angel Rhodes i Provi Garcia.

 

Notes bibliogràfiques.

 

  1. Diari de Vilanova del 17 de febrer de 1984, pàg. 9.
  2. Llibre d’Actes del Claustre de Professors, pàg. 52 i 53.
  3. Llibre d’Actes del Claustre de Professors, pàg. 54.
  4. Llibre d’Actes del Claustre de Professors, pàg. 54.
  5. Llibre d’Actes del Claustre de Professors, pàg. 54 i 55.
  6. Llibre d’Actes del Claustre de Professors, pàg. 52 a 75.
  7. Revista de l’Escola L’Arjau: "El Tafaner" nº 12.
  8. Revista d’arquitectura: "On 71 diseño". Ed. Axainternacional. Lliçà de Vall, 1986. Pàg. 18 a 33.
  9. Ciència 6/12.
  10. "El Tafaner" nº 14, desembre 1996, pàg. 20.
  11. Projecte de llengües estrangeres. Arxiu del CEIP L’Arjau.
  12. Acta del Claustre de Professors, dia 6 de març de 1986. Pàg. 65.
  13. Diari de Vilanova. 18 d’abril de 1986, pàg. 27 i 16 de maig de 1986, pàg. 3 i 32.
  14. Còpia del projecte que es guarda a l’Arxiu del Centre.
  15. Còpia del projecte que es guarda a l’Arxiu del Centre.
  16. Còpia del projecte que es guarda a l’Arxiu del Centre.
  17. "L’Informatiu", pàg. 2 i 3, edita Centre de Recursos Pedagògics del Garraf, gener de 1990.
  18. Nota de l’Associació de pares que es guarda a l’Arxiu del Centre.
  19. Diari de Vilanova 3 de juny de 1994, pàg. 29. Agraïments: Diari de Vilanova, 17 de juny 1994, pàg. 71.
  20. Diari de Vilanova 17 de novembre de 1995, pàg. 13. L’Hora del Garraf, 24 de novembre de 1995, pàg. 10. Festa del Xè aniversari: Programes i cartells, Arxiu del Col.legi l’Arjau.
  21. L’Hora del Garraf, 1 de desembre de 1995, portada i pàg. 20.
  22. Diari de Vilanova, 1 de desembre de 1995, pàg. 21.
  23. Llibre d’Actes del Consell Escolar del Centre, Acta del dia 20 de desembre de 1995. El Tafaner, nº 12, pàg. 2. L’Hora del Garraf 19 de gener de 1996, pàg. 6. Claxon nº 236 del 15 al 28 de gener de 1996, pàg 4.
  24. Diari de Vilanova del 22 de gener de 1993, pàg. 45.
  25. Diari de Vilanova 26 de novembre de 1993, pàg. 23. Claxon nº 215 del 27 de març al 9 d’abril de 1995, pàg. 29. Vila Flash, març 95 nº 89, pàg. 9. Guia Nova i la Geltrú nº 20, abril 1995, pàg. 19 i 24. Diari de Vilanova 23 de maig de 1997, pàg. 18. L’Hora del Garraf 23 de maig de 1997, pàg. 20.
  26. Diari de Vilanova, 26 de novembre de 1993, pàg. 23.
  27. Diari de Vilanova, 26 de novembre de 1993, pàg. 23. Diari de Vilanova, 12 d’abril de 1996, pàg. 21.
  28. Diari de Vilanova , 11 de febrer de 1994, pàg. 24. "El Tafaner" nº 9 1994, pàg 2. Vila-Flash, febrer 94, nº 72, pàg. 3. Guia Nova i la Geltrú nº 7 febrer 1994, pàg. 18 i 25.
  29. "El Tafaner" nº 9 1994, pàg 2. Diari de Vilanova, 20 de maig de 1994, pàg. 59.
  30. (a) El Tafaner nº 13, estiu de 1996, pàg. 15. (b)Diari de Vilanova, 23 de gener de 1998. L’Hora del Garraf, 23 de gener 1998, pàg. 9.
  31. L’Hora del Garraf, 9 d’abril de 1999, pàg. 13. Diari de Vilanova, 9 d’abril de 1999, pàg. 28.
  32. Diari de Vilanova 23 de maig de 1997, pàg 18 L’Hora del Garraf, 23 de maig de 1997, pàg. 20. Diari de Vilanova 20 de juny de 1997, pàg. 35.
  33. "El Tafaner" nº 13, estiu de 1996, 7pàg. 14. L’Hora del Garraf, 24 de maig de 1996, pàg. 17. Diari de Vilanova, 24 de maig de 1996, pàg. 12.
  34. Diari de Vilanova , 2 de juny de 1995, pàg. 63. "El Tafaner" nº 9, divendres 27 de maig pàg. 2.
  35. "El Tafaner" 1998. nº 17, pàg. 16.
  36. "El Tafaner" nº 19.
  37. Claxon nº181 del 6 al 19 de desembre de 1993, pàg. 23.
  38. El Tafaner nº2, pàg. 9.
  39. L’Hora del Garraf, 5 de juny de 1998 pàg. 57.
  40. Revistes El Tafaner. Biblioteca de l’escola.
  41. L’Hora del Garraf, juny 1998 pàg. 18
  42. Diari de Vilanova, 19 de març de 1993, pàg. 62.
  43. Diari de Vilanova, 21 de maig 1993, pàg. 16. Diari de Vilanova, 14 de juny 96. Diari de Vilanova, 13 de juny 97. Diari de Vilanova, 2 de juny 95, pàg. 23. L’Hora del Garraf, 2 de juny 1995, pàg.12.
  44. Vila Flash juny 1997 nº 117.
  45. Claxon 27 juny al 10 de juliol 1997, pàg. 4
  46. Diari de Vilanova, 11 de juny de 1993, pàg. 35. Programa del Prat de Llobregat, diumenge 7 de juny de 198. Arxiu de l’Escola l’Arjau.
  47. (a) Diari de Vilanova 23 de maig 97, pàg. 10. L’Hora del Garraf, 23 de maig 1997, pàg 7. (b) Diari de Vilanova, 13 de juny de 1997, pàg. 10
  48. "EL Tafaner" nº 14, desembre 1996. Pàg. 20
  49. "El Tafaner" nº 9, juny 1994. Pàg. 15.
  50. L’Hora del Garraf, 2 de febrer de 1996, pàg. 17.
  51. Diari de Vilanova, 26 d’abril de 1996, pàg. 22.
  52. Programes d’aquestes representacions a l’arxiu de l’escola.
  53. Diari de Vilanova, 20 de desembre de 1996.
  54. L’Hora del Garraf, 21 de novembre de 1997, pàg. 18. Diari de Vilanova, 21 de novembre de 1997, pàg. 13. Diari de Vilanova, 14 de novembre de 1997, pàg. 4.
  55. "El Tafaner" nº 15, Pag. 25.
  56. Diari de Vilanova, 21 de novembre de 1997, pàg. 13.
  57. L’Hora del Garraf, 21 de novembre de 1997, pàg. 18.
  58. Diari de Vilanova, 26 d’abril de 1996, pàg. 27.
  59. Llibre d’Actes del Consell Escolar del C.E.I.P. l’Arjau.
  60. "El Tafaner" nº 14, desembre de 1996.
  61. ARÇ, Revista informativa del Consell Comarcal del Garraf, juny de 1995 nº 10, pàg. 6. Diari de Vilanova, 2 de juny 1995, pàg. 42.
  62. Diari de Vilanova, 26 d’abril de 1996, pàg. 27.
  63. Diari de Vilanova, 13 de juny de 1997, pàg 80.
  64. "El Tafaner" nº 21, juny de 2000, pàg. 21.
  65. "El Tafaner" nº 21, juny de 2000, pàg. 25 i 27.
  66. "El Tafaner" nº 8, desembre de 1993, pàg. 2.
  67. Diari de Vilanova, 30 de juny 1995, pàg. 16.
  68. L’Hora del Garraf, 23 de juny de 1995, pàg. 15.
  69. "El Tafaner" nº 11, abril de 1995. Pàg. 3 i 4.
  70. Diari de Mérignac.
  71. Diari de Vilanova, 11 de març de 1994, pàg. 12.
  72. Diari de Vilanova, 25 de març de 1994.
  73. Diari de Vilanova, 31 de març de 1994, pàg. 6.
  74. Diari de Vilanova, 8 d’abril de 1994, pàg. 6.
  75. Diari de Vilanova, 8 d’abril de 1994, pàg. 8.
  76. "El Tafaner" nº 20, desembre de 1999, pàg. 29.
  77. "El Tafaner" nº 18, desembre de 1998, pàg. 23.

 

 


FAPAC. Tots els drets reservats