El 25 de setembre de 1933 apareixia el decret de la Generalitat pel qual es creava a Vilafranca un "Institut Nacional de Segona Ensenyança". Poc temps abans l'Ajuntament havia assignat per a aquesta funció una part de l'edifici de l'Hospital, on en aquell moment hi funcionava un col·legi de monges.

Dies després, amb més de setanta alumnes inscrits, el centre prenia el nom oficial de "Milà i Fontanals." La inauguració oficial la féu el president Lluís Companys el 31 d'agost de 1934.

El batxillerat constava de sis cursos i la coeducació va ser un fet des del primer moment. Es feien moltes excursions. El segon any ja apareixia la primera revista feta per alumnes, "L'Estudiantil", un butlletí informatiu quinzenal, majoritàriament en català (tot i que les classes eren en castellà). La festa gran de l'institut se celebrava el  dia de Sant Tomàs, patró dels estudiants.

L'estiu de 1936 té lloc l'aixecament militar. Alguns professors marxen, però les classes continuen.

Aviat la guerra civil condiciona el ritme de les activitats. L'institut participa en campanyes a favor de l'Hospital de Sang. Precisament l'ampliació d'aquest Hospital obligarà l'institut a deixar els seus locals. El desembre de 1937 alguns professors són mobilitzats. El novembre de 1938 una passa de diftèria fa tancar el centre una setmana. Vilafranca pateix bombardeigs. El gener de 1939, una setmana abans de l'entrada de les tropes franquistes, l'Institut Milà i Fontanals, amb 188 alumnes, tanca les portes.

A la seva reobertura pren el nom d'Institut de Batxillerat Eugeni d'Ors.