FAPAC


Benvinguts a la AMPApèdia, l'enciclopèdia lliure de la FaPaC


Aquest és un projecte col·lectiu destinat a construir una base de coneixement útil per al moviment associatiu dels pares i mares dels alumnes. Esperem que us sigui útil per a les vostres consultes i, si pot ser, esperem que hi afegiu també les vostres aportacions.

Per crear nou contingut heu de registrar-vos a la web, i després aneu aquí.

Per a qualsevol dubte consulteu l'ajuda.

Animeu-vos a crear un article sobre la història de la vostra AMPA o el vostre centre educatiu. També podeu fer un article sobre algun coneixement que teniu.


Nota: La FaPaC no se'n fa responsable de la veracitat dels continguts dels articles creats. Si trobeu alguna cosa incorrecta o difamatòria, sisplau fes-nos-ho saber per rectificar-ho.


 

Categories

Pàgina Aleatòria

Diada de l'Escola Pública

Celebració anual que es realitza en el Marc Unitari de la Comunitat Educativa, per destacar l'educació pública com a opció de qualitat i oberta per a tothom.

Biografia Aleatòria

Cid i Pañella, Marta

Marta Cid i Pañella (Amposta, 29 de juliol de 1960) és una política catalana membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i diputada al

Història Aleatòria


CEIP Els Convents (Martorell)

Situació

El C.E.I.P Els Convents està a Martorell Barri: La Mina c/ Vicenç Ros s/n Població: Martorell Comarca: Baix Llobregat A 29 km de Barcelona A 36 km d' Igualada A 38 km de Manresa.

Història

L’Ajuntament de Martorell a l’any 1935, es va assabentar del decret pel qual el govern republicà s’havia compromès a subvencionar amb 12.000 pessetes per secció (aula i cada element de serveis) a les escoles públiques de les poblacions on faltaven i que disposessin de solars adequats. Miquel Canyamelles Salvany, alcalde del poble, sabia que podia comptarMapa Escola amb el solar del Convent dels Caputxins i amb el de la prolongació del de l’ermita del Pontarró. A Barcelona (1931) un grup d’arquitectes i tècnics catalans que tenien una visió progressista i social de l’arquitectura, (G.A.T.P.A.C.), obrí un local per a les seves activitats. Buscaven per sobre de tot la funcionalitat de l’edifici, integrar-lo a la natura que l’envoltava i a l’espai físic on es construïa. Respecte la construcció de noves escoles van procurar voltar a l'infant de sol, aire, llum, flors, posar-lo en contacte directe amb la natura d'acord amb les noves teories pedagògiques. Josep Lluïs Sert fundà aquest grup.

L’Ajuntament de Martorell decidí, dins del corrent progressista i cultural que va marcar la segona República, encarregar a Josep Lluís Sert les dues escoles que volia construir: una a la zona de Martorell-Vila i l’altra a la zona de Can Carreres. L'escola de la Vila s'edificà a l'hort de l'antic Convent de Caputxins. Cada espai tenia una funció específica : les classes orientades cap al sud-oest (davant de cada classe un arbre de fulla caduca que a la primavera i a l'estiu fessin ombra i a la tardor perdessin les fulles), els passadissos orientats cap a la cara nord per comunicar les diferents dependències, l'edifici ple de finestres que deixaven que els nens hi poguessin veure el món .... ens demostren la mentalitat progressista del concepte d’escola que animava aquell moment.

La primera pedra es va posar el 14 d'agost de 1935. Les obres queden interrompudes per la guerra civil (el 3 de desembre de 1936 les obres es paralitzen per "falta de mitjans"). Sert, compromès amb la República va començar l’ exili a l'estranger i no va signar el fi d'obra.

L'any 1940 es van continuar les obres de l'escola i, tot i que faltava poc per enllestir-les, es va acabar fent alguns canvis al projecte inicial ja què el franquisme tenia uns idearis pedagògics diferents dels de la República. La inauguració oficial d'aquesta escola va ser el dia 28 de març de 1943 amb el nom de " Grupo Escolar Generalísimo Franco". Aquest edifici, fins a les hores sempre ha estat una escola pública, tot i que ha sofert alguns canvis degut les necessitats de les diferents èpoques transcorregudes des de la seva construcció. Una de les més importants va estar a l'any 1970 al construir-se l'autopista Barcelona-Madrid , això va implicar la reducció d'una part important del pati d'esbarjo. Igualment es van treure les terrasses que hi havia al davant de les aules del primer pis pensades perquè els nens poguessin fer les classes a l'aire lliure. A l'any 1979, ja havia mort en Franco, les famílies que aquell any portaven els seus fills a aquesta escola van decidir canviar el nom. La junta de pares junt a l’equip de mestres van confeccionar una llista (La Mina, La Torreta, Els Convents..) perquè per votació s’escollís el nou nom de l’escola. Feta la votació va guanyar el nom Els Convents. De fet, la gent del poble , de sempre, li havia anomenat així perquè quan es referien a l'edifici el veien com una continuació de l'antic convent. Tot i que l'aspecte exterior de l'edifici ha canviat una mica comparant-lo amb el projecte original d'en Sert, aquesta escola està considerada com la construcció escolar més ben conservada. El compromís de l'arquitecte amb l'arquitectura escolar d'aquell moment pot observar-se en Els Convents. Els espais interiors també s'han anat modificant, mínimament, per adaptar-los a les necessitats pedagògiques actuals sense perdre l'ideari de la construcció original.

Instal·lacions

va ser projectada i dissenyada per l’arquitecte Josep Lluís Sert.

Les seves idees racionalistes van quedar plasmades en aquesta obra.

Els espais de l’escola tenen en compte la seva funcionalitat. L’orientació té en comte les necessitats de llum i ventilació per una bona higiene.

En l’actualitat aquests espais han estat investits per la realització d’una tasca educativa amb un plantejament pedagògic progressista.

Trets d'identitat

una Escola:

Laica: La qual cosa suposa com escola no tenir cap religió definida, encara que respectem la diversitat religiosa.

Democràtica: La gestió es duu a terme per consentiment i decisions vinculants, tenint en compte la diversitat de tots els membres de la comunitat educativa i els objectius pedagògics plantejats; reconeixent aquesta diversitat com a un valor enriquidor, respectant les diferències sexuals, ètniques, culturals, intel·lectuals i socials.

Plural: Partim de la realitat d’una societat plural en el terreny de les idees polítiques, de les tasques socials i de les situacions econòmiques. Creiem que la funció de l’escola en aquesta societat és orientar i ajudar als nens i les nenes en l’aprenentatge de la convivència i de la solidaritat dins el marc de la tolerància, i a prendre una actitud crítica envers allò que els envolta.

Catalana: On el català és la llengua vehicular d’aprenentatge (optant per la immersió com a via pedagògica) i on la cultura catalana s'introdueix a través de: cançons, danses, jocs i festes tradicionals, principalment els primers cursos.

Crítica: Com una forma d’estar a la vida, fomentant les opinions pròpies davant dels fets i les situacions.

Línia metodològica:


 *
     Tenir en compte les característiques psicològiques dels alumnes en la programació i l’organització dels Cicles i Nivells.
   *
     Contemplar la diversitat tant en els diferents ritmes evolutius com en les diferències culturals, intel·lectuals o físiques, o d’altres.
   *
     Donar tanta importància a la comunicació com a l’adquisició de tècniques i continguts. 
   *
     Potenciar i treballar els diferents llenguatges d’expressió: oral, escrit, plàstic, corporal, musical, en la línia d’aconseguir una educació integral.
   *
     Utilitzar com a recurs el "Tema d’escola" i plantejar activitats festives per poder globalitzar l’activitat escolar i la interacció de tots els membres de la comunitat educativa.
   *
     Plantejar situacions que permetin expressar als nens/es desitjos i opinions i conduir-les cap a realitzacions concretes.
   *
     Cultivar la investigació, l’adquisició de coneixements i la sistematització científica i la connexió teoria/pràctica.
   *
     Utilitzar diferents modalitats d’agrupació: dins de l'aula (individual, petit grup i gran grup), dins dels cicles (petits grups interclasses i gran grup interclasses) i a nivell de tota l’escola (activitats on hi participi tothom alhora com festes, sortides i colònies).


FAPAC. Tots els drets reservats