FAPAC

Milà i Fontanals, Manuel

Manuel Milà i Fontanals (1818, Vilafranca del Penedès - 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català. Se'l considera un dels impulsors de la Renaixença, gràcies als seus esforços en la restauració dels Jocs Florals, i en el camp de l'ortografia.

Es va llicenciar en Dret a l'Estudi General de Barcelona. Entre 1838 i 1844 va estudiar a París, i va estudiar directament sobre els manuscrits la poesia provençal. A partir de 1845, retornà a Cataluya, es va doctorar en Filosofia i Lletres i un any després guanyava la càtedra de Literatura a la Universitat de Barcelona. Fou membre de l'avui anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1858), com el seu germà gran Pau Milà i Fontanals, eminent teòric de l'art, que ho fou el 1851.

Cal remarcar la seva activitat com a historiador de la literatura medieval catalana i la seva intervenció, a la dècada dels seixanta del segle XIX, en les polèmiques sobre la unificació de l'ortografia, quan va proposar la divisió dialectal de català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental (1861).

Estudià amb noves prespectives la poesia popular catalana;

  • Observacions sobre la poesia popular (1853)
  • Romancerillo Catalán (1882), on apareix per primera vegada impresa la Cançó del Comte l'Arnau

La poesia trobadoresca;

  • De los trovadores en España (1861)

La literatura castellana antiga;

  • De la poesia heroico-popular castellana (1874)

La literatura catalana antiga;

  • Resenya històrica i crítica dels antics poetes catalans

I el psicologisme escocès;

  • Principios de Estética (1857-1869).

Les seves Obres completes foren editades per Marcelino Menéndez Pelayo del 1886 al 1896.

Actualment, l'Institut d'Estudis Catalans està preparant l'Edició crítica revisada de les Obres Completes, a cura de Manuel Jorba i Jorba, un dels estudiosos més importants de l'obra de Milà.

Font: Viquipèdia


FAPAC. Tots els drets reservats